Els fons europeus arribaran a Catalunya i seran del tot garantistes, per tant, s'acabaran executant per complet, així ho han constatat quatre experts en la xerrada col·loqui d'ElNacional.cat sobre els fons NextGenerationEU. Aquest dilluns, Matilde Villaroya, secretaria d'afers econòmics i Fons Europeus del Govern, Marta Angerri, directora de finançament europeu del grup Ametller Origen, Pep Martorell, director associat del Barcelona SuperComputing Center i Ernest Pérez-Mas, director executiu de Parlem Telecom, han participat en la xerrada Qui i com ens podem beneficiar dels fons europeus, organitzada per ElNacional.cat al Palau Robert i moderada pel periodista Xavi Freixes. Durant l'acte, tots quatre han pogut comentar l'actualitat del gran projecte europeu de la dècada després de la Covid, on també han coincidit que el que s'ha d'aconseguir amb els 140.000 milions que rebrà l'Estat espanyol fins al 2027 és un canvi de paradigma de l'economia i que es facin coses diferents del que s'han fet fins ara. En aquest sentit tots quatre han alertat que una de les grans preocupacions ha estat que tot aquest volum de diners s'inverteixin correctament i no es gastin, és a dir que els diners vagin destinats a projectes que produeixin beneficis per al país en un futur. Tot i aquest temor, tots quatre han estat optimistes assenyalant que el pla de la Comissió Europea està ben fet i hi ha garanties perquè tingui els efectes desitjats encara que l'execució estigui sent especialment lenta.
La primera a intervenir a la xerrada ha estat Matilde Villarroya, que tot i aquests aspectes positius ha lamentat que des de la Generalitat tenen poc marge de maniobra a l'hora de decidir a què destinar els fons europeus que arriben a Catalunya, ja que les convocatòries venen marcades per l'Estat espanyol i això provoca que no puguin decidir quines convocatòries són més adequades per a Catalunya en un moment concret. És per això que la secretària d'afers econòmics ha recordat que el Govern porta mesos i mesos reclamant rebre diners per tal de poder-los invertir en els projectes claus a Catalunya i obrir les seves pròpies convocatòries, però ha lamentat que la negativa de l'Estat en aquest sentit és total. Una de les crítiques que estan rebent totes les administracions és la lentitud amb la qual les ajudes estan sent publicades i en aquesta línia, Villarroya ha recordat que "des del moment que s'assignen els fons fins que ens signen els convenis es pot trigar molts mesos" i això fa que els diners triguin a arribar i, per tant, les convocatòries i ajudes arriben més tard del que voldrien els empresaris i inversors. Un altre dels punts que ha assenyalat com a causant d'aquest llarg procés de sortida de les subvencions és la fiscalització a la qual estan sotmeses totes les subvencions dels NextGenerationEU.
Després de Villarroya ha intervingut el director executiu de Parlem Telecom, Ernest Pérez-Mas, que ha lamentat que la seva empresa encara no ha rebut cap subvenció ni ajuda en terme de fons europeus i ha carregat contra el Ministeri d'Indústria espanyol que està centralitzant sobre mesura els recursos que està rebent d'Europa, molt més que els últims governs. Una tesi que exemplifica amb el fet que Espanya és qui té més nombre de fibres òptiques per habitant a Europa, el segon al món. "Igualment, el 80% dels fons europeus van a parar a Movistar", ha denunciat. "L'administració és molt centralitzada i, per tant, els diners van a parar a les grans empreses", ha retret. A més, ha recordat que els fins destinats específicament a les pimes, uns 4.000 milions d'euros són per digitalitzar-se. Com a punt positiu, Pérez-Mas, ha recordat que el pla ha estat dissenyat a Brussel·les i no pas a Madrid i això fa que tingui més garanties.
Per la seva part, Marta Angerri, ha assegurat que els fons europeus suposaran un abans i un després per a l'economia catalana, posant d'exemple el seu projecte d'agroparc al Penedès que tindrà tant una part industrial com una agrària. Es tracta d’una planta que els canviarà el model de producció cap a una agricultura més sostenible i circular. “Els fons europeus representen la capacitat de transformació cap a un nou paradigma més eficient i més productiu per a les empreses. Els esperem amb moltes ganes”, ha afirmat. Pel que fa al paper de les administracions, Angerri ha lamentat que estan preparades per gestionar i no per gastar, fet que explica també aquesta lentitud, encara que s'ha mostrat optimista considerant que "això acaba d'arrancar" i que s'anirà agafant més ritme a mesura que passin els mesos i els anys. Alhora, ha recordat també que totes les inversions han de tenir retorn econòmic i que hi hagi un retorn en ocupació també, que per això s'han creat els fons, afegint que tot projecte, si ve des d'una gran empresa, ha de tenir més empreses darrere.
Per últim, Martorell ha lamentat en primera instància la manca de "valentia administrativa" pel que fa al repartiment dels fons i pel que fa a la presa de decisions. En aquest sentit, ha reconegut que "hi ha una quantitat de diners mai vista i una estratègia ben feta, alineada amb la Comissió Europea". Alhora, ha afegit que si el problema és que "anem més tard del previst, no passa res", ja que hi ha tota una dècada per executar aquest fons. De fet, amb el que sí que ha mostrat preocupació és que els diners s'inverteixin bé i no només es gastin. És per això que ha reclamat que en certes ocasions les administracions se saltin les convocatòries públiques per tal d'assignar els fons a projectes claus per al futur, per tal que aquestes inversions també comportin un major nombre d'inversions privades en aquell sector.