El juliol de 2020 els 27 estats membres de la Unió Europea van arribar a un acord històric, posar a disposició més de 750.000 milions d’euros per sortir de la crisi provocada per la covid-19, reconstruir Europa i catapultar-la cap a un futur més sostenible. D'aquest volum de recursos, a Espanya li van tocar 140.000 milions d'euros. Un paquet enorme d'ajudes que va ser anomenat NextGenerationEU. No obstant això, s'ha acabat generalitzant el nom de "fons europeus", encara que tècnicament som davant d’una inexactitud, ja que la Unió Europea té d’altres partides del pressupost destinades a les subvencions que també es podrien anomenades "fons europeus". Aquí parlarem dels NextGenerationEU, que estan íntegrament destinats a la recuperació dels efectes de la covid i a mirar cap a un futur més sostenible. Si anem a la web de la Comissió Europea, veiem que defineixen aquests fons com “una oportunitat única per a sortir més fortes de la pandèmia, transformar la nostra economia i crear oportunitats i feines per a aquesta Europa en la qual volem viure. Comptem amb tot el necessari per a poder fer-ho. Tenim la visió, tenim el pla i hem acordat invertir 750.000 milions d'euros entre tots. És el moment de treballar per a crear una Europa més ecològica, més digital i més resilient”.
Si ens posem puristes, podem arribar a dir que el pressupost a llarg termini de la UE, que es va aprovar l’any passat i té vigència fins al 2027, sumat als NextGenerationEU suposaran el paquet d'estímuls més gran a l'activitat econòmica que mai ha finançat Europa. En total seran 2,018 bilions d'euros que han d’ajudar a reconstruir l'Europa postpandèmia. En definitiva, i per simplificar-ho una mica, podríem dir que som davant del Pla Marshall del segle XXI. Dins dels NextGenerationEU destaquen dos grans paquets pressupostaris: el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR) i els fons REACT-EU. El nucli del Fons de Recuperació és el MRR, que està dotat amb 672.500 milions d'euros que estaran destinats a donar suport a la inversió i les reformes en els Estats membres per a aconseguir una recuperació sostenible i resilient, al mateix temps que es promouen les prioritats ecològiques i digitals de la UE. El Fons REACT-EU, per la seva part, està dotat amb 47.500 milions d'euros i operen com a fons estructurals, però amb major flexibilitat i agilitat en la seva execució. A part d’aquests dos fons majoritaris, els NextGenerationEU també sumaran un plus a diversos fons europeus que fa anys que estan en marxa com el Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (FEADER) o el Fons de Transició Justa (FTJ).
Qui i com es poden demanar els NextGenerationEU?
Tècnicament, aquests fons els pot demanar tothom seguint les convocatòries que anirà publicant, majoritàriament, el govern espanyol en els pròxims anys. Tot i això, hi haurà certes convocatòries que les farà el Govern de la Generalitat i la resta de governs autonòmics. Ara bé, el problema més gran per accedir als fons són les convocatòries, ja que no hi ha un lloc centralitzat on poder-les veure totes alhora i esbrinar quina t’encaixa més i millor en funció del que necessites i del teu perfil. La qüestió més gran a l’hora de demanar o poder accedir a les diferents convocatòries és la dispersió de llocs on trobar-les per tal de poder accedir-hi: les publiquen diferents administracions. Ara bé, aquí hi ha una eina del Govern que pot ajudar a buscar-les totes entre els diferents webs de les diferents administracions.
Què són els PERTE?
Una gran part d’aquestes convocatòries seran els anomenats PERTE o projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica. Es tracta d'un nou instrument de col·laboració publicoprivada que busca projectes de caràcter estratègic amb un important potencial d'arrossegament per a la resta de l'economia espanyola. Els PERTE exigeixen la col·laboració entre administracions, empreses i centres de recerca per a aconseguir que escalin les seves operacions. En definitiva, són programes amb una visió integral de cadena de valor i un rellevant impacte transformador, en el qual s'integren projectes concrets que conformin un programa entorn d'un objectiu concret i definit i que comptaran amb un significatiu nombre d'empreses i administracions involucrades.
Els criteris per a declarar un PERTE són: crucial contribució al creixement econòmic i a l'ocupació, combinació de coneixements, experiència, recursos i actors que permetin remeiar errors del mercat o/i reptes socials als quals no es podria fer front d'una altra manera, caràcter innovador i valor afegit en R+D+I, importància quantitativa o qualitativa, que suposi un risc tecnològic o financer alt, integració i creixement de petites i mitjanes empreses, projectes amb fases de recerca i innovació disruptives i ambicioses, més enllà de l'estat de la tècnica en el sector, seguides d'un primer desplegament industrial.
La figura dels PERTE es crea en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, però té vocació de permanència i intenció de superar el seu marc temporal. Estaran oberts a tota mena d'empreses (tan grans com pimes i startups). Els PERTE, per tant, aglutinaran el compromís dels diferents ministeris implicats en el seu desenvolupament, sota el lideratge del ministeri sectorial competent. I dins de l'enfocament estratègic i transversal, aquests seran aprovats en Consell de Ministres durant els pròxims anys. De fet, el govern espanyol ja n’ha aprovat tres, el del vehicle elèctric, el de Salut d'Avantguarda i el d’Energies renovables, hidrogen renovables i emmagatzematge. Alhora, se n’han anunciat dos més que tractaran la llengua i el d’economia social. Per últim, si mirem més a llarg termini, se n’anunciaran dos més, un en l'àmbit aeroespacial i un de la cadena agroalimentària.