Com se't queda el cos si et diuen que fins avui, 21 de juliol, només has pagat impostos? Encara que no sigui del tot cert, perquè evidentment no només has pagat impostos, però si agafessis tots els teus ingressos de l'any, miressis el que has pagat en impostos i després fessis el càlcul relacionant-lo amb els 365 dies que té l'any, veuries com, de mitjana, els catalans treballem una mitjana de 201 dies l'any per complir amb les nostres obligacions tributàries.
Aquest dia és conegut com el dia de l’Alliberament Fiscal, i aquest any, a Catalunya, se 'celebra' el 21 de juliol, quasi un mes més tard de la meitat de l'any. A més, podem dividir aquests 201 dies pagant impostos, segons ha calculat la Fundación Civismo, aquest any els contribuents catalans hem destinat 102 dies per pagar les cotitzacions socials, 57 a l’IRPF (base general i de l’estalvi), 25 a l’IVA, 11 a impostos especials i 6 a altres gravàmens com l’IBI, Patrimoni o Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
Que aquest dia hagi arribat avui, converteix Catalunya en la comunitat autònoma amb major pressió fiscal de tot l’Estat i per tant els catalans són els que més dies destinem a pagar impostos. De fet, som l’única autonomia que, juntament amb el País Valencià, ha augmentat la càrrega impositiva el darrer any 2020.
A tall d'exemple, l'Institut Ostrom recorda que, un contribuent solter i sense fills amb ingressos bruts anuals de 30.000 € ja parteix en desavantatge respecte a un amb les mateixes condicions que viu a Madrid, ja que només amb l'IRPF ja paga 325 € més cada any. A més cal apuntar que des de l’1 de gener de 2021, el tipus marginal màxim de l'IRPF a Catalunya és del 51%.
Els 24.000 euros anuals de salari mitjà -un cost salarial de 31.500 euros si considerem la contribució a la Seguretat Social a càrrec de l'empresari - es converteixen en 16.000 euros nets. En altres paraules: després d’aplicar els impostos sobre les rendes del treball al cost salarial, un individu a Catalunya amb el salari mitjà només disposa del 50% restant per al consum o l’estalvi personals.
Calen reformes estructurals
Des de l'Institut Ostrom, consideren que seria contraproduent assolir la consolidació fiscal augmentant impostos sobre una base productiva ja molt afeblida i unes rendes familiars encara més afeblides per culpa de la covid i la crisi que ha provocat. Vist això, el think tank català considera que s'hauria d'emprendre reformes estructurals del sistema que ajudin a la competitivitat i la productivitat de Catalunya i la seva economia i, per últim, creuen que cal "anunciar un pla creïble d’ajustos a llarg termini per amortitzar l’augment del deute que es produeixi durant els pròxims mesos".
En aquest sentit ajudaria, i molt, que el govern espanyol comencés a negociar la reforma fiscal que a principis de mes, el president espanyol Pedro Sánchez va tornar a endarrerir fins a l'any que ve, quan el PSOE i Unidas Podemos la van pactar el gener de l'any passat, per pactar la seva pròpia investidura.
Segons va assegurar el president espanyol el seu full de ruta "és per descomptat la consolidació de la recuperació econòmica". En aquest sentit, va justificar no fer la reforma fiscal perquè "no obrirem als pressupostos del 2022 una revisió del model fiscal que està pendent, però no per l'any que ve, perquè el que volem és precisament recuperar l'economia, sortir d'aquesta, superar aquesta pandèmia, i modernitzar l'economia amb els fons europeus".
Des de l'Institut Ostrom, també apunten que Catalunya “corre el risc que els recursos generats per les famílies durant el confinament hagin de destinar-se a pagar més impostos en comptes de contribuir mitjançant la inversió a una sortida ràpida de la crisi". En aquest sentit el president de l'organització, Eric Herrera, considera que alhora “cal reforçar la incidència redistributiva de la despesa pública, amb especial èmfasi en les polítiques d'infància, família, rendes i activació laboral”.
En aquest context, des de l’Institut proposen diverses opcions per rebaixar les taxes impositives a Catalunya com instaurar un tipus únic en el tram autonòmic de l'IRPF, apujar el mínim exempt de l'IRPF no subjecte a retenció per a les rendes baixes o eliminar l'Impost de Patrimoni.
Alhora, també plantegen suprimir l'Impost sobre Transmissions Patrimonials, eliminar les reduccions i deduccions en l'IRPF i la majoria de tipus reduïts i superreduïts de l'IVA, aplicar una exempció del 100% en l'Impost de Societats per als beneficis reinvertits en l'empresa o convertir l'IBI en un Impost sobre el Valor del Sòl, eximint la inversió en estructures residencials i no residencials.