Són molts els catalans que no poden treure diners del seu compte bancari en un caixer automàtic al seu municipi i que han d'agafar el cotxe per fer un gest tan quotidià com aquest. Si bé és cert que la pandèmia ha incrementat encara més l'ús de les targetes per fer pagaments, per davant de les monedes i els bitllets, la manca de caixers és una problemàtica que Catalunya arrossega des de molt abans de la covid. Ara, la diputació de Barcelona ha fet una petita passa endavant per solucionar aquesta problemàtica, instal·lant aquesta mena de màquines en una seixantena de municipis de menys de 5.000 habitants. Segons han explicat, el projecte té per objectiu recuperar els caixers que s'han tancat a les comarques menys poblades de la demarcació, com són el Berguedà, l'Anoia, el Bages o el Penedès. En els últims anys, molts municipis han perdut l'única oficina bancària que tenien i el projecte s'adreça especialment a aquests pobles sense cap caixer.  "És un projecte molt necessari per a la cohesió social del territori i per les persones vulnerables", ha remarcat el diputat d'Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona, Josep Arimany. La Diputació licitarà pròximament el servei i preveu que els caixers estiguin operatius a principis del 2023.  

Segons els càlculs d'aquesta administració, hi hauria més d'un centenar de pobles de la demarcació que no disposen de cap caixer, fet que es tradueix en més d'una tercera part del total. És per aquest motiu que en el darrer ple de l'octubre passat l'ens va aprovar per unanimitat posar en marxa el projecte, al que destinarà al voltant un milió d'euros anuals. La xifra pot variar en funció de les característiques que acabin tenint els caixers automàtics. En aquest sentit, l'ens ha detallat que en algunes zones la instal·lació del caixer implica també millorar la connectivitat. Encara no s'ha decidit a quins pobles es recuperaran els caixers, però la primera fase del projecte s'enfoca a una seixantena. La intenció és que la xifra augmenti en els pròxims anys.

Licitació deserta? 

El procés de licitació, que serà conjunt a tots els municipis, es publicarà entre finals de març i principis d'abril. Un cop adjudicat, es preveu que s'executi la instal·lació cap al novembre i que a principis del 2023 els caixers ja estiguin operatius. L'ens és conscient que, tenint en compte en els darrers anys s'han tancat diverses oficines bancàries, hi ha el "risc" que la licitació quedi deserta. En aquest cas han avançat que treballaran per buscar "diferents fórmules i alternatives". Arimany ha remarcat que la Diputació serà "rígida i estricta" amb les condicions que exigiran a la banca per guanyar el concurs: "No els sortirà de franc", ha advertit. 

La Diputació de Barcelona ha fet una primera radiografia de la situació i durant l'últim mes s'ha anat reunint amb ajuntaments afectats per tal de conèixer el seu interès i disponibilitat per poder disposar del servei. En aquest sentit, l'ens ha destacat que per assegurar la viabilitat del projecte serà necessari que els municipis que sol·licitin el servei assumeixin una part del seu cost, com pot ser la cessió d'un local o el manteniment de l'oficina bancària.

Situació arreu de Catalunya 

Tot i que aquesta iniciativa de moment només l'ha presa la Diputació de Barcelona, per ara, la demarcació més afectada és la de Lleida. Les últimes dades, del passat estiu, reflecteixen fins a 130 municipis sense accés a la retirada de diners en efectiu, una xifra que hauria pogut augmentar en aquests mesos. En total, unes 39.000 persones s'han de desplaçar fins a cinc quilòmetres per accedir a un caixer, és a dir, un 8,8% de la població del territori. Girona és la segona demarcació més afectada, amb 123 municipis afectats i un total de 61.585 habitants sense accés directe a l'efectiu. A Tarragona, el percentatge de població que s'ha de desplaçar més de cinc quilòmetres per poder retirar diners en efectiu és del 5,6%, l'equivalent a 45.425 habitants. El nombre de municipis sense caixers és de 91. La que menys percentatge de població afectada té és Barcelona, però ha estat la primera a posar-hi remei. 

Aquesta no només és una problemàtica que afecti els catalans (uns 210.000 repartits en gairebé 450 municipis), sinó que s'estén arreu de l'Estat. Concretament, el Banc d'Espanya ha xifrat a gairebé 1,2 milions d'espanyols en situació vulnerable per aquesta situació.

Bretxa digital 

La Diputació també ha apuntat que el projecte pot ajudar a reduir la bretxa digital en la banca, ja que, la seva intenció és que, a banda del caixer, hi hagi també "tutorització" a les persones grans, un servei que haurà de prestar l'entitat financera que guanyi la licitació. Així, caldrà que hi hagi assistència als usuaris i formació en l'ús dels caixers per a les persones que no estiguin familiaritzades amb aquesta tecnologia. A més, una de les possibilitats que hi ha sobre la taula és que els caixers tinguin reconeixement biomètric per facilitar les gestions a les persones grans.

En aquest sentit, l'Ajuntament del Vendrell ha presentat una iniciativa innovadora que es podria reproduir a altres municipis: apujar els impostos dels bancs per forçar-los a canviar. La idea és que paguin una taxa municipal d'ús de la via pública per les cues que generen al carrer, amb un import que podria arribar als 10.000 euros. En cas contrari, si el banc amplia horaris i millora l'atenció, preveuen una bonificació del 90%. Ara, però, s’ha creat una comissió que estudiarà com aplicar la mesura perquè tingui validesa jurídica.