Omplir el cistell de la compra és cada cop més car. Els consumidors hem vist com molts aliments bàsics com la llet o els cereals han disparat el preu en els darrers mesos i el govern espanyol busca solucions per amortir l’impacte de la inflació a les llars. Aquesta mateixa setmana, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que reunirà associacions de consumidors i grans distribuïdors per tal de buscar un acord per intervenir i regular el preu d’alguns productes bàsics. Com ho farà i en quins aliments s’aplicarà?

 

La idea que sobrevola ara mateix a la Moncloa és poder intervenir en el preu d’una trentena de productes considerats de primera necessitat que més s’hagin encarit amb l’objectiu, segons la vicepresidenta, de fixar una cistella de la compra “bàsica, absolutament legal i que no vulneri el dret de la competència”. El mecanisme seria el mateix que l’Estat ja ha fet servir amb el preu del gas o d’altres matèries: imposar un preu màxim de venda.

Díaz assegura que hi ha un gran oligopoli en el sector alimentari (ja que cinc grans distribuïdores concentren el 50% del mercat) que s’està enriquint amb l’excusa de la guerra i que ha ampliat en més d’un 40% els marges empresarials. "Als productors els compren les taronges a 15 cèntims, i els ciutadans les paguem a 1,48 euros. Les patates es paguen als productors del nostre país al voltant de 18 cèntims i s'estan venent a 1,35. L'all arriba als supermercats amb un increment de gairebé el 800%,  És una barbaritat", ha lamentat. Per això, creu que, tal com s’ha fet amb el mercat energètic, cal una intervenció estatal. 

Quins dels aliments que han pujat més de preu podria intervenir l’Estat?

Segons han explicat fonts governamentals, en un principi s’intervindrien entre 20 i 30 productes que han pujat molt de preu amb la inflació i que són essencials a les llars. És el cas de la farina i els cereals, que s’han encarit més d’un 30%, una xifra similar a la dels ous i la llet, un 20%. De fet, es tracta d’un efecte dominó, ja que els ramaders han vist com s’incrementaven les seves despeses i, en conseqüència, s’han vist abocats a incrementar preus. L’encariment del blat també ha afectat el preu de la pasta i el pa, en un 15%.  D’altra banda, el cost dels olis i la carn també augmentat en un 12%, seguit de productes frescos com les fruites i les verdures, que de mitjana s’han encarit un 10,5%. El cafè és un altre producte que podria ser intervingut, ja que ha crescut un 11,8%.

Però també hi ha altres exemples que tampoc necessàriament van lligats a la compra dels productes bàsics per a la llar. Per exemple, la llet en pols pels nadons és un aliment de necessitat que les farmàcies han inflat fins a un 20% més de mitjana. Per tot plegat, segons informa l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la despesa mitjana en alimentació de les llars catalanes i espanyoles podria ser el 2022, fins a uns 500 euros més que en els anys anteriors. 

És per això que ara el govern espanyol està estudiant en profunditat quins productes hauria de regular. Ara mateix s’estan duent a terme reunions contrarellotge amb grans distribuïdores i consumidors, però la vicepresidenta ha assegurat que s’especificarà més endavant els aliments sobre els quals s'intervindrà.