El recent estudi realitzat per l'ONG Transport & Environment (T&E) destaca a Renfe com el tercer operador ferroviari més puntual d'Europa, situant la companyia al 'top 3' de la puntualitat d'Europa, amb la suïssa SBB en primera posició i la belga SNCB en segona. L'estudi és la referència de la qualitat i del servei dels operadors ferroviaris a Europa, amb l'avaluació de 27 companyies públiques i privades a 20 països europeus; i una anàlisi exhaustiva de vuit variables fonamentals.

Segons el rànquing, SBB liderada per Vincent Ducrot, SNCB per Thibaut Georgin i Renfe per Raül Blanco, sobresurten en puntualitat. La fiabilitat del servei és considerada un dels factors essencials per als passatgers, i el 'top 3' europeu demostra ser una opció confiable dins del mercat europeu, on s'evidencia una falta de fiabilitat a la resta de les 25 operadores analitzades.

El transport ferroviari en general, inclòs l'operat per Renfe, és una alternativa significativament més ecològica en comparació amb altres mitjans com l'avió o l'automòbil. Per exemple, un trajecte entre Madrid i Barcelona genera fins a 18 vegades menys emissions de CO₂ per passatger que un vol equivalent, segons el càlcul de EcoPassenger esmentat a l'informe. Aquest atribut converteix el tren en una peça fonamental per reduir l'impacte ambiental del transport en el nostre pais.

Malgrat les seves fortaleses del 'top 3' en puntualitat, l'estudi també identifica àrees on Renfe podria millorar. Entre elles, es destaca la necessitat d'augmentar l'antelació amb què es posen a la venda els bitllets i de flexibilitzar les polítiques de cancel·lació. A més, la falta de trens nocturns i les restriccions al transport de bicicletes als seus combois són aspectes a millorar segons l'informe. En aquest aspecte, el líder és Trenitalia que ofereix àmplies rutes nocturnes i polítiques favorables per a ciclistes.

Un altre factor analitzat en l'estudi, és el premi. Encara que Renfe no es troba entre les opcions més econòmiques, tampoc no és la més costosa. En aquest sentit, se subratlla la importància de polítiques que anivellin les condicions de competència entre trens i avions, com gravar les aerolínies pel seu impacte ambiental.