"El cost acumulat" dels recursos públics utilitzats pel rescat bancari del sector financer espanyol és de 60.718 milions d'euros durant els exercicis de 2009 a 2015. Segons ha publicat el Tribunal de Comptes, a iniciativa pròpia, en l'Informe de fiscalització del procés de reestructuració bancària, el principal component d'aquest cost són els 46.021 milions d'aportacions de capital i quotes participatives. Es tracta principalment d'aportacions públiques del Fons de Reestructuració Bancària (FROB), dels tres fons de garantia de dipòsit que van ser substituïts el 15 d'octubre del 2011 pel Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit i el mateix Banc d'Espanya com a entitat supervisora del sistema bancari.

Malgrat que aquesta xifra no es pot considerar com a definitiva ja que l'Estat a través del FROB encara controla el 66% de Bankia i el 65% de BMN, sí que es preveu que no es pugui recuperar la seva totalitat. "La venda d'accions d'entitats en què el FROB encara participava al 31 de desembre de 2015 pot provocar un increment o disminució de l'import citat", afegeix el Tribunal presidit per Ramón Álvarez abans de concretar que els recursos públics "compromesos" en la reestructuració bancària ascendeixen fins als 122.122 milions. 

Més concretament, "els processos que han suposat un cost més gran" són: CatalunyaCaixa (12.676 milions), Bankia/BFA (12.347 milions), Caja de Ahorros del Mediterráneo (11.065 milions) i Novacaixagalicia (9.159 milions). Per tant, els rescats de la CatalunyaCaixa de Narcís Serra i Adolf Todó (jutjats per un delicte d'administració desleial a causa de sobresous) i el rescat de la Bankia de Rodrigo Rato (jutjat per delictes fiscals) han costat pràcticament el mateix. En aquest sentit, l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va matisar en la seva intervenció al Cercle d'Economia que "no es rescata un banc, se'n rescaten els dipositiaris." Ni accionistes ni banquers ni tan sols treballadors sinó, al cap i a la fi, dipositaris. 

"Insuficiència o deficiències"

En l'informe, el Tribunal de Comptes també ha assenyalat "insuficiències o deficiències" en el procés de fiscalització i concretament, en la tramitació dels contractes. Un fet que ha impedit que "quedés acreditat el compliment íntegre dels principis que regeixen la contractació del FROB".

Així, destaca que el FROB "no va definir un procediment per imputar els ingressos, les despeses i els costos" en els quals va incórrer en cada procés de resolució, el que li hauria permès "el compliment sense restriccions" de la llei. Sobre el que també concreta: "una interpretació menys restrictiva hauria conduït al FROB a deduir i retenir imports més grans dels efectivament deduïts i retinguts en els casos de Caixa Rural Comarcal Mota del Cuervo, CX i NCG. Al marge dels casos anteriors, les despeses incorregudes por el FROB en la transmissió del Banc Gallego i del Banc de València no van poder ser recuperats por el FROB en ser el preu de venta d'ambdues entitats d'un euro".

Per si això no fos poc, també critica que el FROB va anticipar due diligence de les entitats abans que aquestes demanessin formalment suport financer, el que ha suposat en conjunt un cost d'1,4 milions "innecessaris". Una altra considerada deficiència és la contractació d'una línia de crèdit de disposició immediata de 3.000 milions per un període de 2 anys per atendre situacions d'urgència. Com a recomanació a tot això, el Tribunal proposa aprovar un documento amb normes bàsiques del procés de venda d'entitats afectades por la reestructuració així com un sistema de comptabilitat analítica "que permeti conèixer de forma directa i immediata" els recursos aplicats. ​