Pas de gegant en la pujada progressiva dels tipus d'interès. La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha anunciat aquest dimecres una pujada de mig punt-- el salt més gran en dues dècades-- amb l'objectiu de lluitar contra una inflació que segueix creixent sense aturador. Amb aquest salt, el tipus d'interès oficial de l'economia més gran del món passa a situar-se en una forquilla d'entre el 0,75% i l'1%. El president de la Fed, Jerome Powell, ja va avançar a finals d'abril, juntament amb la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, i la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, que una pujada de cinquanta punts bàsics era quelcom que estava "sobre la taula". Aquest increment de 0,5 duplica el que es va fer el març, de 0,25 punts, i que va marcar la primera vegada que la Fed pujava els tipus d'interès des de 2018. El principal objectiu del banc central nord-americà en aquests moments és mitigar l'elevadíssima taxa d'inflació, que el març passat es va situar en el 8,5%, la més alta registrada des de 1981.

Pujada progressiva

Els diners s'encareixen. Malgrat que aquest sigui un salt gran, la d'avui no serà pas el darrer ajustament del tipus d'interès que la Fed anunciï per enguany. Segons el comunicat oficial publicat després de l'última reunió del banc central nord-americà el mes de març, la Junta de Governadors preveu fins a sis pujades al llarg del 2022 (set si es compta la de març) que s'aniran fent progressivament, amb el propòsit de concloure l'any amb un tipus d'interès pròxim a l'1,875% (un punt més del que es preveia al desembre), recull Efe. La motivació darrere aquestes mesures és fer virar, després de dos anys d'una forta política monetària expansiva i amb els tipus fregant el zero, una contractiva que rebaixi la quantitat de diners en circulació i alleugi la pressió sobre els preus per contrarestar la inflació. La d'aquest dimecres és la pujada més gran de tipus en més de dues dècades: la darrera vegada que el banc central estatunidenc va anunciar un increment de mig punt va ser l'any 2000.

Deute

D'altra banda, els responsables de la Fed també esperen començar a reduir la seva cartera de deute sobirà nord-americà en un futur pròxim. Avui han anunciat que a partir de l'1 de juny començarà a reduir la seva cartera de deute públic, formada fonamentalment de lletres del Tresor i de valors sostinguts per préstecs hipotecaris. En l'actualitat, el banc central acumula un total de 9 bilions de dòlars en deute estatunidenc. En els mesos de juny, juliol i agost, la Fed es desprendrà de 30.000 milions de dòlars en lletres del Tresor i de 17.500 milions en valors sostinguts per hipoteques cada mes. A partir de setembre, aquestes xifres mensuals pujaran a 60.000 milions de dòlars i 35.000 milions respectivament, i el procés conclourà quan s'aconsegueixin uns nivells que es considerin "lleugerament per damunt" del que el banc considera "reserves àmplies". El principal objectiu de la Fed en aquests moments és mitigar l'elevada taxa d'inflació, que el març passat es va situar en el 8,5%, la més alta registrada des de 1981. Dimecres que ve se sabrà la dada d'inflació corresponent al mes d'abril, la qual els analistes esperen que sigui igual o fins i tot més alta que la del març.