L'Institut de Ciències de l'Ocupació i les Relacions Laborals (ICER), entitat internacional independent, de caràcter científic i tècnic, que té per objecte l'anàlisi i investigació del mercat laboral, analitza en el seu informe'Europa: Previsions davant d'un escenari de conflicte' la creixent reconsideració del servei militar obligatori a diversos països europeus, com a resposta a la inestabilitat geopolítica provocada pel conflicte a Ucraïna. Un moviment que ja ha començat a prendre forma o debatre's en alguns estats membres i que podria tenir importants repercussions per a l'estructura del mercat laboral i la mobilitat dels treballadors a la Unió Europea, segons indica aquest document.
Segons l'informe 'Europa: Previsions davant d'un escenari de conflicte' d'ICER, països com Suècia, Letònia o Lituània ja han reintroduït o estan en procés de reintroduir el servei militar obligatori com a part dels seus esforços per reforçar la defensa nacional davant de les tensions creixents al continent .
Lituània va introduir el servei militar obligatori el 2015, després d'haver-lo suspès el 2008, en resposta directa a la crisi a Ucraïna i les tensions amb Rússia. A Suècia, el servei militar va ser restablert el 2017 després d'haver estat abolit el 2010, com a resposta directa a les amenaces percebudes al Mar Bàltic. Letònia, per la seva part, va anunciar recentment la tornada del servei militar obligatori amb l'objectiu d'enfortir les seves capacitats defensives davant de la situació a Ucraïna.
Altres països europeus, com Finlàndia, mai no van arribar a eliminar el servei militar obligatori, i ho consideren una eina clau per mantenir la seguretat nacional. En el cas de Finlàndia, el servei militar és obligatori per als homes i voluntari per a les dones, amb una alta taxa de participació i acceptació social . O el de Noruega, que des de 2015, es va convertir en un dels pocs països que obliga les dones a realitzar-lo.
A molts països, la reinstauració del servei militar està sent discutida com una mesura excepcional en temps de crisi, generant debat sobre el seu impacte en les economies nacionals. Països com Alemanya han debatut la possibilitat de reinstaurar el servei militar, abolit el 2011, davant de les creixents tensions amb Rússia que han incrementat les preocupacions de seguretat, sense que fins ara s'hagi pres una decisió definitiva. Mentre els defensors argumenten que enfortiria la defensa i cohesió social, els detractors assenyalen els costos i l'eficiència d'un exèrcit voluntari. També a Itàlia el debat està obert, encara que de moment continua sent voluntari des de la seva suspensió el 2005.
MERCAT LABORAL
L'informe d'ICER analitza els efectes que la reinstauració del servei militar obligatori podria tenir al mercat laboral, especialment en països que depenen en gran manera de la mà d'obra jove. En conjunt, el servei militar obligatori generaria un reequilibri al mercat laboral, amb una reducció temporal de l'oferta i potencials desafiaments en la reintegració laboral, però també oportunitats en indústries específiques i per a la preparació de la població davant futures crisis.
A mesura que els joves siguin reclutats per al servei militar, es produiria una reducció temporal de la força laboral que podria ocasionar escassetat temporal de mà d'obra a certs sectors. Una situació que afectaria tant la productivitat com el desenvolupament professional dels joves, que podrien veure's obligats a interrompre la seva formació i provocar una bretxa en la seva experiència laboral.
A més, el servei militar obligatori podria limitar la mobilitat transnacional dels treballadors joves dins de la Unió Europea, la qual cosa podria generar una escassetat de talent qualificat. L'informe també apunta a l'impacte en l'economia general d'una potencial implementació del servei militar, ja que comportaria un increment considerable de la despesa pública i podria portar a augments fiscals per mantenir els programes de defensa.
D'altra banda, l'anàlisi assenyala que l'entrenament militar podrí fomentar la resiliència de la força laboral a llarg termini i dotar a les persones amb habilitats que podrien ser útils en situacions de crisi, així com crear-se noves oportunitats laborals a través de la creació de llocs de treball dins del sector militar i en indústries relacionades, que podria equilibrar parcialment l'impacte negatiu en altres sectors.
En un escenari de conflicte, la salut mental i el benestar emocional de les persones poden veure's afectats, la qual cosa augmenta la necessitat de professionals de la salut mental, com a psicòlegs, psiquiatres i guies. A més, a l'era digital actual, la guerra asimètrica a través de tàctiques de guerra psicològica i ciberterrorisme és una realitat i els atacs a infraestructures clau, com les empreses d'energia, poden tenir efectes devastadors. La conscienciació i preparació per a aquests riscos és fonamental, tant per a la població general com per a les empreses, convertint-se la gestió de crisi en una habilitat essencial.