L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que la revalorització de les pensions conforme a l'Índex de Preus de Consum (IPC) elevarà la seva despesa entorn del 9% el pròxim any 2023, el que suposen uns 13.000 milions d'euros més. Així ho ha afirmat la presidenta de l'organisme independent, Cristina Herrero, durant la seva intervenció aquest dimecres en l'esmorzar informatiu Fórum Europa, organitzat per Nova Economia Fòrum. "Cal tenir clar que la inflació augmenta la recaptació a curt termini, però deteriora les finances públiques a mitjà termini perquè suposa una pressió a l'alça de les despeses i l'exemple més paradigmàtic és l'increment de la despesa en pensions l'any que ve, que creixerà entorn d'un 9%", ha alertat la presidenta de l'AIReF.
Herrero ha insistit en el fet que, a falta de conèixer tots els aspectes recollits en la reforma de pensions inclosa en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l'augment estructural de la despesa que portarà amb si la norma, requereix recórrer a un finançament estructural addicional o a una reducció de la despesa en altres partides. Amb tot, la presidenta de l'AIReF ha advertit que aquesta despesa més gran prevista en pensions de 13.000 milions d'euros suposa la major part del màxim de 15.000 milions d'euros que, segons les orientacions de la Comissió Europea, haurien d'augmentar Espanya respecte a la despesa corrent el pròxim any.
Herrero ha avançat que des de l'organisme independent publicaran a l'octubre una opinió sobre sostenibilitat de finances públiques a mitjà i llarg termini que inclourà fins a l'any 2050 o potser fins a 2070, en el que estarà inclòs el repte de l'envelliment, l'efecte de la reforma de les pensions, l'increment de la despesa sanitària o supòsits sobre fluxos migratoris.
No hi haurà recessió
En la mateixa intervenció, Herrero, ha descartat "ara mateix" la possibilitat de recessió a Espanya davant d'un escenari marcat per la guerra a Ucraïna i l'escalada de preus, encara que ha reconegut preocupació pel que passarà amb el subministrament de gas de cara a l'hivern. "Respecte a la recessió, a l'escenari central d'AIReF aquesta possibilitat ara mateix no la preveiem", ha assegurat la presidenta de l'organisme independent durant la seva participació en l'esmorzar informatiu Fòrum Europa, de Nova Economia Fòrum.
Així, Herrero ha mantingut que des de l'AIReF preveuen que Espanya registrarà el 2022 un creixement "important" sustentat en l'evolució positiva del sector serveis i, especialment, del turisme. A més, i malgrat les crítiques negatives per la seva "lenta" execució i desplegament, des de l'organisme també esperen un impacte positiu del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. No obstant això, la incertesa en el pla internacional fan a l'AIReF estar alerta i de cara a l'hivern, Herrero ha mostrat la seva preocupació pel que passarà amb el subministrament de gas, després del tall per part de Rússia, ja que podria donar-se una situació d'"emergència energètica", que afectaria particularment a altres països de la UE que són "principals socis" per a Espanya pel que acabaria afectant també nivell nacional.
De fet, Herrero ha recordat que les previsions del Banc Central Europeu (BCE) al seu escenari central no contemplen la recessió, però en un escenari més advers en el qual s'adverteix que, en cas d'embargament total en el subministrament gas rus a Europa, el PIB descendiria un 1,7% el 2023. "No en aquest moment, no para el nostre país, però hi ha preocupació sobre què pugui passar a l'hivern respecte a l'evolució de la zona euro", ha reconegut la presidenta de l'organisme independent.
L'ingrés mínim vital no ha arribat al seu ple potencial
Preguntada per la seva opinió per l'Ingrés Mínim Vital (IMV), la presidenta de l'AIReF ha informat que l'organisme traurà un informe la setmana que ve valorant el seu impacte, ja que la llei que el regula contempla la realització d'una avaluació per part de l'organisme independent. "Poques vegades he trobat en l'administració una política tan avaluada com aquesta. La política ha estat dissenyada per ser avaluada i això es nota", ha posat en relleu Herrero, després de destacar el conveni firmat amb Seguretat Social i l'Agència Tributària per a l'intercanvi de dades. Això sí, la presidenta ha assenyalat que és una política que a tots els països "no és fàcil d'implementar" i, en aquest sentit, ha apuntat que a Espanya "no s'ha desenvolupat tot el seu potencial", en part perquè hi ha gent que té dret a la prestació i no el sol·licita o n'hi ha una altra que el sol·licita i es denega.