Sembla que la crisi econòmica i financera provocada per la pandèmia de la Covid només té una sortida. Una revolució fiscal que afecti les rendes més altes del planeta. Si més no, així ho auguren les últimes propostes fetes per dos actors molt importants dins del món financer, el Fons Monetari Internacional (FMI) i els Estats Units (EUA). 

Un impost temporal solidari per a les rendes més altes del planeta. Aquesta és un dels remeis que ha proposat l'FMI per sortir de la crisi de la Covid. Per sorpresa de tothom l’FMI va proposar aquest nou impost "temporal" destinat a finançar les necessitats relacionades amb la pandèmia i amb la crisi econòmica. 

Per justificar aquesta petició, el director del Departament d’Assumptes Fiscals de l’FMI, Vitor Gaspar va assegurar que "per a ajudar a fer front a les necessitats de finançament relacionades amb la pandèmia les autoritats podrien considerar una contribució temporal per a la recuperació postcovid aplicada sobre les rendes altes i la riquesa".

Tal és la magnitud de la crisi actual que ha portat a l’organisme, que tradicionalment ha estat molt conservador, a donar el vistiplau a una eventual pujada dels impostos i a permetre un augment de la despesa. Aquesta sorprenent proposta de l’FMI s'uneix a una d'altra del president dels Estats Units, Joe Biden, i la seva secretària del Tresor, Janet Yellen, que han proposat cobrar un Impost de Societats a escala global.

Ara bé, tot i aquesta proposta, la intenció de Biden no és destinar l'augment de la recaptació a ajudes o a pagar subsidis d'atur, sinó per finançar el nou pla d'infraestructures de tot el país, o el que és el mateix, per pagar el New New Deal i, alhora, sortir també de la crisi creant més ocupació al país. 

Concretament, la secretària del Tresor americà va anunciar aquest dilluns la seva predisposició a pactar amb els països del G20, les 20 economies més grans del món, per trobar un acord per imposar un impost mínim a les empreses que permeti sistemes fiscals “estables i justos”. De fet Yellen va anar encara més enllà i va recordar la tendència a la baixa de l’impost de societats en els últims 30 anys en un discurs virtual al centre d’estudis Chicago Council on global Affairs.

És per això que també va remarcar la importància d’assegurar que “els governs compten amb sistemes impositius estables que recaptin suficients ingressos” i que aquests siguin aportats de manera justa i equitativa pels ciutadans a l’hora de finançar l’executiu.

És més, la mateixa Yellen va insistir que “és important treballar amb altres països” per acabar l’erosió de la base fiscal de les empreses i amb la competitivitat fiscal entre Estats, com passa dins la UE amb Irlanda.

Ara bé, les paraules estan molt bé i omplir titulars també, però quina és la proposta del gabinet de Joe Biden per l’Impost de Societats als EUA? Doncs va ser el mateix Biden qui ens pot respondre a aquesta pregunta, que és augmentar-lo del 21 al 28% dels guanys de les empreses.

Aprovació de les empreses

Contra tot pronòstic, diverses grans empreses americanes, com Amazon, ja han expressat públicament el seu suport a l'augment de l'impost de societats per a sufragar el pla d'infraestructures de Biden. De fet, a través d'un comunicat públic, Jeff Bezos, president d'Amazon, va assegurar que es "requeriran concessions per totes les parts, tant en els detalls sobre què s'inclou com en la forma en què es pagarà".

"Nosaltres donem suport a una pujada de l'impost de societats", va assenyalar Bezos, que va confiar que el Govern i el Congrés americà aconsegueixin un compromís "equilibrat" que "mantingui o millori la competitivitat dels Estats Units".

Tindrem revolució fiscal a Catalunya?

Doncs de moment, sembla que no. També és cert que Catalunya, i Espanya, encara es troben en situació de crisi econòmica, a diferència dels Estats Units, que comença a veure com la seva economia ja s'està recuperant.

Segons ha comentat el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) i catedràtic d'Economia de la UPF, Oriol Amat, ara mateix, és moment per "rescatar les empreses i les persones" més que mirar d'apujar els impostos, ja que, ara per ara, el problema no és eixugar el deute sinó ajudar a aquelles empreses i persones que fa un any que no treballen, sobre el que assegura que encara s'han de donar moltes més ajudes.

La possibilitat d'una revolució fiscal, doncs, s'hauria de plantejar quan sortim de la crisi, que de moment s'espera que arribi cap a 2022. Quan s'arribi a aquesta situació sí que serà moment per eixugar el deute generat per la crisi i segons Amat, només hi haurà  dues  maneres de fer-ho, millorant la gestió pública i incrementant la recaptació. Aquest increment, segons opina el degà de CEC, sí que haurà de venir per part de les rendes més altes.

Sobre aquest últim punt, Amat també assegura que cada cop hi ha més consciència entre les rendes més altes sobre que han de contribuir més, perquè els llindars de pobresa estan cada cop més alts. Sense anar més lluny, a Catalunya aquesta xifra és del 22,4% en llars amb dos adults i dos infants.

Pel que fa a l'àmbit europeu, la Unió Europea fa anys que treballa en una política fiscal comuna, però de moment, sembla que l'acord entre els 27 no arriba. Això podria ajudar a fer que les empreses de fora de la Unió s'aprofitessin de legislacions com la irlandesa, que actua com una mena de paradís fiscal dins la UE.