El govern espanyol obligarà les grans elèctriques a subhastar energia entre comercialitzadores i industrials, una mesura que anirà inclosa en un pla de xoc per esmorteir l'impacte al rebut de la llum de l'encariment del mercat elèctric a l'engròs i que preveu aprovar en les pròximes setmanes.

Els preus al mercat elèctric o pool es troben actualment en màxims històrics, entre altres qüestions, pels alts preus del gas natural, matèria primera que utilitzen els cicles combinats, les centrals més cares i que estan marcant el preu a què retribueixen totes les energies que participen en el mercat.

"La perspectiva del gas continua sent preocupant", per això, el govern espanyol  treballa des de començaments d'estiu en un paquet de mesures addicionals, ha dit en declaracions a Antena 3 la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, que ha confiat a poder portar les esmentades mesures al Consell de Ministres en les setmanes vinents.

Què inclourà el pla de xoc?

Aquestes mesures inclouran l'enfortiment de la cobertura als consumidors vulnerables i mesurades per assegurar que les males pràctiques en l'ús de les concessions hidroelèctriques, que venen la seva producció quan els preus de mercat són més alts per maximitzar els seus beneficis, no torni en contra dels consumidors.

A més, es crearan mecanismes de mercat "alternatius" compatibles amb el dret comunitari perquè les empreses amb un "pes important" al sector hagin de vendre part de la seva energia a les petites comercialitzadores o a industrials "a un preu fixat per subhasta", ha dit la ministra.

Europa no permet que els governs fixin preus de tecnologies com la hidràulica o la nuclear (més barates de produir), ha recordat Ribera, que ha subratllat que per això estan treballant en licitacions en les quals les diferents tecnologies subhastin la seva producció al preu a què la vulguin comprar les petites comercialitzadores o els industrials.

"Evidentment hi haurà un terra, que són els costos, però no perquè el Govern decideixi i publiqui de manera obligatòria el preu a què s'ha de vendre, perquè això no ens ho permet Europa", ha afegit la ministra amb referència a la petició d'Unidas Podemos d'intervenir el preu de la hidràulica o la nuclear.

L'objectiu és "fer les coses bé", per evitar batalles legals o arbitratges internacionals, i buscar altres maneres per fixar el preu de l'energia al marge del mercat a l'engròs, segons Ribera, que en reiterades ocasions ha advocat per "buidar" el pool.

La ministra ha insistit que encara que la pujada del pool és cridanera, l'important és que ningú no s'atabali per això, perquè hi ha què veure què passa amb la factura i no només amb el mercat a l'engròs. "El creixement exponencial del pool no s'ha reflectit a les factures. Alguna gent ha pagat el mateix, una altra alguna cosa menys o una altra una mica més", ha afirmat Ribera, després de recordar que l'Executiu ha rebaixat temporalment l'IVA que grava el rebut elèctric i suspès l'impost a la generació.

A tots els països de la Unió Europea, el preu a l'engròs de la llum es fixa per hores després de casar l'oferta dels productors amb la demanda prevista pel gestor del sistema i mitjançant un sistema marginalista que implica que l'última tecnologia en entrar (generalment la més cara) sigui la que marqui el preu a què seran retribuïdes totes les centrals que aportin energia en aquella hora.

A Espanya el preu del pool té un pes entorn del 24% a la factura de la llum de més de 10 milions de llars acollides a la tarifa regulada o Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC), mentre que en altres països la tarifa regulada es calcula prenent com a referència altres indicadors.

Els consumidors que contracten el seu subministrament al mercat lliure, que són uns 17 milions, paguen pel kilowatt hora els preus que pacten per contracte amb les comercialitzadores, per la qual cosa no es veuen afectats per les oscil·lacions del pool de manera immediata, encara que sí que veuran les seves factures incrementades en cas que la tendència a l'alça es mantingui a llarg termini.

Imatge principal: fotografia d'arxiu de la vicepresidenta Teresa Ribera arribant al palau de la Moncloa - Efe