Jaume Roures s’ha plantat aquest dimecres a París per defensar la suspensió del pagament d’un termini de 172 milions d’euros pels drets de retransmissió a la Lliga de Futbol Professional francesa (LFP) fins que no es renegociï el contracte. “No posin en dubte el nostre compromís”, ha dit el soci director de Mediapro. “El mantenim. Aquest projecte és per quatre anys i ja sabíem que no seria rendible la primera temporada”. Roures ha revelat que ja són 600.000 els abonats a Téléfoot, el canal del futbol a França, i que “al juny ja havia avisat tots els interessats” que les coses venien tortes per la covid-19. Potser no calia, atès que la temporada anterior es va suspendre a falta de 10 jornades, fet que Canal+, l’anterior operador, va al·legar per no pagar 300 milions en drets.

Mediapro considera que els 780 milions que va comprometre al 2018 s’han d’ajustar a la crisi causada per la covid-19 al negoci de les retransmissions esportives. “No podem creure que tot serà com abans [de la covid-19]. Nosaltres també en som víctimes, com ho són les persones, los socios, els clubs, els jugadors a Espanya… com ho són molts canals de televisió”, s’ha justificat Roures. “No és el primer cop que hi ha problemes entre el món del futbol i la televisió. Confio molt que podrem trobar solucions raonables per a tothom […]. Télefoot continuarà”.

Garses per perdius?

Els periodistes han qüestionat si Mediapro no havia venut garses per perdius en pagar massa diners pels drets de televisió i si el seu pla de negoci no és part d’una bombolla especulativa. És una acusació que va formular Maxime Saada, president de l’operador francès Canal+, en perdre la licitació del 2018. “No hem pagat de més en comparació amb altres països i altres lligues. Per a nosaltres era i és un preu just”, ha replicat Roures. Pel que fa al negoci, “no hem dit mai que volíem tenir 3,5 milions de subscriptors en un any. Coneixem una mica el mercat francès”, ha dit. Aquesta és la xifra d’abonats estimada per cobrir els costos del canal futbolístic.

També ha sortit al pas irònicament del retret, curiós, que titlla de risc el fet que la majoria del capital de Mediapro sigui d’un fons xinès. “En aquell moment [al 2018], no teníem socis xinesos […] No hi ha cap ‘perill groc’. Els nostres accionistes xinesos, anglesos i catalans hi són per donar suport a Mediapro fins al final”. Més endavant s’ha posat seriós: “Mediapro no són quatre nois i noies tancats en una habitació. Fa 25 anys que existim, treballem en 36 ó 37 països, tenim 7.000 empleats. No som uns qualsevol”.

Una lliga en perill

Mediapro ha estat hàbil per evitar que la LFP recorri a altres operadors en cas de produir-se un sol impagament, com li permet el contracte. Per conservar els drets, Mediapro ha demanat al tribunal mercantil de Nanterre que nomeni un mediador, cosa que suspén l’execució del contracte fins que les parts es posin d’acord. Per tant, la LFP no pot rescindir-lo.

La LFP francesa està molt enganxada. El balanç del mercato francès ha deixat als clubs un dèficit de 58 milions d’euros, segons explica l’economista Pierre Rondeau al diari Le Figaro. Cal sumar-hi les pèrdues d’ingressos per patrocinis, marketing, marxandatge, entrades i trading. Per sobreviure, la majoria dels clubs depèn dels diners de la televisió. El Nimes és qui més: en depèn en un 70%. Tretze equips més entre un 30% i un 62%. Els dos grans, menys: el PSG en un 9% i l’Olympique de Lió en un 22%. Per cobrir l’impagament de Canal+ i sostenir la competició, la LFP es va veure obligada a demanar un crèdit de 224,5 milions el passat juny. Ara n’haurà de demanar un altre de 172 milions per cobrir a Mediapro.