El professor i economista Xavier Sala-i-Martin avisa el president rus, Vladimir Putin, dels efectes paral·lels que pot comportar per al seu propi país l'aïllament social i econòmic que està experimentant des de que el passat 24 de febrer va declarar la guerra contra Ucraïna. En un fil a twitter, anomena un nou concepte, l'efecte cobra, que s'inspira en un altre fet històric entre dues potències, la britànica i l'actual Índia, quan aquesta depenia del pes de la colonització. "Occident més unit, més despesa militar a Alemanya, la EU més forta, països neutrals que es mullen contra Rússia...Vols dir que Putin entén l'efecte cobra?", es pregunta Sala-i-Martin que acompanya l'explicació amb un vídeo prou il·lustratiu.
L'efecte cobra és un fenomen imprevist, una conseqüència imprevista, que es produeix a l'economia, a la política, com a conseqüència de l'aplicació d'una o diverses polítiques. Aquest concepte és molt freqüent veure'l en camps com l'economia i la política. En altres paraules, diem que aquest efecte es dóna quan, a l'hora de combatre una situació o un desequilibri, apliquem polítiques que, a l'anàlisi, acaben tenint un efecte contrari al desitjat. D'aquesta manera, generant que la situació final sigui pitjor que la partida, tal com recull el portal Economipedia.
L'Índia colonitzada
L'origen de l'efecte cobra es remunta a l'Índia colonial, quan estaven sota la dominació de la Gran Bretanya. En aquesta terra, atesa l'elevada presència de cobres verinoses, considerada una plaga pels governants, es va posar en marxa una política mitjançant la qual el Govern oferia una recompensa a tots aquells ciutadans que matessin una cobra. D'aquesta manera, tractant que aquesta plaga, amb la col·laboració popular, anés disminuint.
El mateix Sala-i-Martin ho constata: "El resultat final va ser que, en lloc d'eliminar les cobres, el número de serps a la Índia va augmentar exponencialment. És a dir, els anglesos van aconseguir exactament EL CONTRARI DEL QUE BUSCAVEN". No obstant, amb el pas del temps, els mateixos ciutadans van començar a criar cobres a les seves granges. D'aquesta manera podien matar-les i oferir-les a canvi de la recompensa. Una tècnica que va ser interceptada pel govern, que ràpidament va cancel·lar els programes. Donant lloc que aquests ciutadans deixessin anar les cobres, que ja no valien res, generant més plaga, pitjor encara que a l'inici. L'economista català conclou que aquest és el final de Putin: "Això és un problema recurrent al món de l'economia i que és conseqüència de no avaluar amb prou encert els incentius de les persones o institucions davant les polítiques que tu els poses davant. Sovint aquests incentius els porten a fer el contrari del que buscaves!".