Després de parlar molta estona sobre política i "el ridícul espanyol" amb l'economista Xavier Sala-i-Martín, entrem en l'economia pura i dura. I comencem amb un debat que està a l'ordre del dia actualment i que, a més, és el títol del seu llibre La invasió dels robots i altres relats d'Economia en Colors. I és que ens trobem en plena quarta revolució industrial, per la qual cosa molts economistes auguren un futur negre en l'àmbit laboral. Però no només això: Sala-i-Martín també ens parla del futur, de les pensions i de com Rajoy "és el gran Homer Simpson espanyol".

Els robots ens prendran la feina?
La hipòtesi aquesta que al món hi haurà quatre rics i tots els altres seran robots, ens planteja la pregunta: per fer-se rics han de vendre, i a qui ho vendran? No poden existir quatre rics que tinguin feina i la resta estigui a l’atur. És impossible que es perdi la feina.

Però els tipus de feina sí que canviaran...
Sí. Les màquines ens han alliberat de les grans penúries que a través de la història de la humanitat ha estat la feina. Les feines més feixugues i físiques s’han perdut, però és que ja val la pena que es perdin. Val la pena que es perdin totes les feines que ens deshumanitzen. Si els robots fan les feines que ens deshumanitzen, és una gran oportunitat per ser humans!

Si els robots fan les feines que ens deshumanitzen, és una gran oportunitat per ser humans!

I ens haurem de reciclar?
És clar. Per això parlo de les feines del futur com la filosofia. Que divertit poder-se dedicar a pensar i a relacionar-se amb altres humans. Però per això ens hem de preparar per ser humans, no robots. L’educació avui dia encara ensenya els nens a ser robots.

Però la societat canviarà.
Sí. A més, tothom tindrà robots, no només els més rics. Igual com ara tothom pot tenir cotxe. I a més, es perdrà el sentit de la propietat, per exemple, tots llogarem cotxes: no té cap sentit que tothom tingui un cotxe que el 98% del temps està aparcat al garatge! Els robots seran, com fins ara, el complement del ser humà.

Actualment, Catalunya té un 12,5% d’atur, i Espanya un 16,5%. Tot i que ho celebrem, per un país desenvolupat, tenir un 12% d’atur és una barbaritat. Què està passant?
Sí, és moltíssim. D’una banda, és culpa del mercat laboral que tenim, que permet que els treballadors que tenen feina impedeixin que d’altres entrin al mercat, cosa que vol dir perjudicar els joves. És indecent que la meitat dels joves que es graduen no trobin feina.

I el segon problema?
El fracàs del sistema educatiu, que és aquell nen que ha fet sempre el que havia de fer, s’ha tret una carrera i ara no troba feina. Això és el fracàs escolar, i és una vergonya. I és el que hauríem de condemnar i actuar de manera radical per canviar. El món ha canviat i el sistema educatiu no. A més, aquí valorem les aptituds naturals dels nens, i no l’esforç. Això és un greu error.

És indecent alegrar-nos per un atur del 12% i que la meitat dels joves que es graduen no trobin feina 

Com estan les coses a fora?
Als Estats Units, quan estan en crisi, l’atur arriba al 10%. De normal estan al 4%, el que se’n diu atur natural, i és impossible baixar d’aquí. Estar content amb un 12 és una barbaritat.

Diu que els joves no aconsegueixen entrar al món laboral. Espanya podrà garantir les pensions a mitjà termini?
No, no podrà. És un exemple típic d’incapacitat d’afrontar un problema greu. Hi ha un problema demogràfic, en què ara hi ha molts menys joves que vells. A més, el sistema de pensions que tenim és un sistema de repartiment, que vol dir que una part del sou dels treballadors d’ara es paga als jubilats en forma de pensions.

El que va passar és que enmig de la crisi van baixar les cotitzacions, i el govern espanyol ho va interpretar com un problema temporal, però no ho és, perquè no hi ha prou joves.

Espanya no podrà garantir les pensions a mitjà termini. Es tracta d'un problema demogràfic. El Rajoy és el gran Homer Simpson espanyol

Què se n’ha fet, de la guardiola de les pensions?
Com que el govern es pensava que seria un problema temporal, va demanar prestat sense dir-ho. El govern ja havia predit el problema i van decidir que farien un fons per complementar, el que coneixem com la guardiola de les pensions. Aquest fons va arribar a tenir 65 milions, però en començar la crisi, van agafar aquests diners i els van canviar per deute públic. Igual que el Homer Simpson amb la seva guardiola. Rajoy és el gran Homer Simpson espanyol.

I com ho arreglem?
Tal com està la situació, no se sustenta. O bé paguem menys als avis, que és el que estan intentant ells; o bé fem cotitzar més als joves; o bé agafem alguns avis i els diem que no són avis, és a dir, retardem l’edat de jubilació. Amb l’agreujant, però, que tot això té conseqüències polítiques.