Pas endavant abans de marxar de vacances. El Govern ha posat en marxa els tràmits per calcular un salari mínim català de referència en termes de cost de vida i equitat salarial, alhora que des del Departament d'Economia i Hisenda també es comença a treballar per recuperar l’estructura de tramitació dels tributs propis i estatals, eliminada en aplicació del 155. Així s'ha aprovat a l’última reunió de l’executiu, que no tornarà a trobar-se fins al 27 d’agost.
El vicepresident, Pere Aragonès, ja va anunciar durant la presentació de l'Informe Econòmic de Catalunya que el Departament està "determinat" a impulsar un salari mínim català de referència, juntament amb la col·laboració dels sindicats i les patronals, tot i que "la Generalitat no té les competències necessàries per fixar per llei un salari mínim català, però sí que podem fer allò que tantes vegades hem fet quan l’Estat no ha arribat fins on volíem, que és aconseguir-ho a través d’un consens social", ha asseverat Aragonès. La clau, per tant, és que no es farà a través d'una llei, que d'altra banda podria impugnar el govern espanyol, sinó que es vol acordar amb sindicats i patronal.
Segons el conseller d'Economia i Hisenda, es parteix de la base que "900 euros a Catalunya no tenen el mateix valor que a altres llocs del territori espanyol" ja que l’increment del salari mínim interprofessional (SMI) aprovat per l’Estat espanyol a finals del 2018 "no va tenir en compte les diferències del cost de la vida existents als diferents territoris i, en conseqüència, manté en situació de pobresa els perceptors d’aquells territoris que tenen uns costos més elevats". En aquest sentit, "aquest fet comporta perjudicis sobre els drets de les persones, però també impacta negativament sobre l’eficiència i la productivitat de l’economia catalana", explica.
D'aquesta manera, el Departament donarà a conèixer en el termini de tres mesos les conclusions d'aquest càlcul, i un cop presentat, es convocarà el Consell de Relacions Laborals —que agrupa agents socials, sindicats i patronals— per tal d’iniciar un procés de concertació social que permeti establir aquest salari diferenciat per a Catalunya. Aquest," tindrà un impacte en la millora salarial de les dones i de persones migrades". A més, prescindint de quin és el cost de la vida, "el fet d’establir salaris mínims diferenciats en funció de la realitat econòmica de cada territori és una de les reflexions que la mateixa candidata a presidir la Unió Europea va compartir", argumenta el vicepresident.
Segons xifres del Govern, el 14,4% de la població, "i malgrat tenir un salari, estan en risc de pobresa". "Avui sortir de l’atur no vol dir sortir del risc de pobresa", recorda Aragonès, i "l’economia catalana no ha de basar la seva activitat en salaris mínims low cost".
Recuperar la Hisenda pròpia
"Consolidem la Hisenda catalana no només com la que recapta els impostos sinó la que millor fa la prestació de serveis per pagar", assevera el vicepresident. Amb l'aplicació del 155 es va eliminar l'estructura d'Hisenda pròpia, que permetia tramitar els tributs propis i estatals, el que des de la Generalitat consideren "una represàlia del govern de Mariano Rajoy totalment arbitrària i exclusivament política, ja que no hi havia cap motiu tècnic o legal per eliminar-la".
En la darrera reunió de l'executiu s'ha aprovat recuperar aquesta hisenda pròpia i s'ha encarregat a la secretaria d’Hisenda la definició d’un model de política fiscal corporativa pròpia de la Generalitat que tingui com a objectiu final el poder gestionar i unificar la tramitació dels impostos, per la qual "esgotarem totes les competències de gestió tributària que tenim actualment per engegar de nou aquesta eina de país que ens ha de permetre desenvolupar una política fiscal corporativa pròpia i més eficient".
En definitiva, el Govern assoleix el compromís d'avançar en dos aspectes clau: la lluita per combatre les desigualtats amb un salari mínim català de referència i recuperar la capacitat de l’administració de la Generalitat de ser més eficient no només amb la recaptació sinó amb el pagament d’impostos a altres administracions.