El Parlament Europeu ha aprovat aquest mes de setembre la nova normativa de salaris mínims després després d'un primer acord assolit pel Consell Europeu el passat mes de juny. Així doncs, la directiva va recolzar amb 505 vots a favor, 92 vots en contra i 44 abstencions. La llei estableix requisits mínims que garanteixin uns salaris mínims adequats ja sigui a través de la legislació nacional o de convenis col·lectius. A partir d'aquí, el paper ho aguanta tot, però la pràctica pot resultar una altra.
Aquesta és una de les reflexions que s'han tractat en el darrer debat del Consell Català Moviment Europeu, des del Col·legi d'Economistes. Omar Molina, Advocat i Director de l'Àrea Laboral del bufet Durán Sindreu, explica els objectius: "L'esperit d'un salari mínim europeu té com a finalitat contribuir a aplicar els principis de salaris justos i nivell de vida digne o diàleg social com el pilar europeu de drets socials. En el mateix sentit, la Carta Social Europea estableix que tots els treballadors tenen dret a unes condicions de treball equitatives, reconeixent, en particular, el dret a una remuneració suficient que els proporcioni a ells i les seves famílies un nivell de vida decorós".
Més de dos anys treballant en un projecte comú
Així doncs, el salari mínim legal o salaris mínims adequats (SMA) neix d'una proposta de Directiva sobre salaris mínims, presentada per la Comissió Europea davant de la Unió Europea (Parlament i Consell), el 28 d'octubre de 2020. La proposta d'origen, que es ha materialitza per part de la Directiva del Parlament i el Consell el 26 de novembre de 2021, girava al voltant d'establir quatre obligacions als Estats membres:
- Fomentar la negociació col·lectiva en matèria de fixació de salaris.
- Respectar una sèrie d'obligacions de procediment per establir o actualitzar els salaris mínims.
- Adoptar mesures per millorar l'accés efectiu a la protecció del salari mínim dels treballadors que tinguin un salari mínim d'acord amb la legislació laboral.
- Recopilar dades per tal de fer un seguiment en l'adequació de la protecció del salari mínim.
Combatre la discriminació
Si anem als objectius més inicials, més enllà d'establir una xifra única per a tots, vol combatre la discriminació accentuada de certs estats: "Unit a això, la proposta se sosté, atès que no tots els empleats de la Unió estan protegits per salaris mínims, ja que certs Estats membres, encara que disposen de cobertura, alguns empleats reben a la pràctica una remuneració inferior al salari mínim legal degut a l'incompliment de la normativa vigent", argumenta Molina.
En particular, s'ha constatat que afecta especialment dones, treballadors joves, persones amb discapacitat i treballadors agraris. Als Estats en què la protecció del salari mínim només s'ofereix mitjançant el conveni col·lectiu, és estima que la proporció de treballadors no emparats varia entre el 2% i el 55% de tots els treballadors. La proposta de la Comissió pretén revertir aquesta situació i enfortir les condicions laborals dels treballadors.
Per tant, quina és la viabilitat? "En el pla més superficial, quan llegeixes a premsa qualsevol referència al “salari mínim europeu”, convida a pensar que hi ha una voluntat de les institucions europees, basada en harmonitzar la quantia dels salaris mínims, és a dir, que els treballadors de la unió cada cop percebin més salari fins a unificar-lo a futur. La veritat és que la proposta va en una altra direcció, ja que en la proposta de Directiva, la Comissió aclareix, que la Directiva no pretén harmonitzar salaris mínims ni establir cap mecanisme uniforme. L'objectiu marcat per la Unió Europea és evitar una devaluació de salaris i eradicar la precarietat laboral".
Hi ha diverses disciplines que tenen difícil desenvolupament i ordenació en el pla europeu, però és cert que el vessant sociolaboral resulta de complexa implementació. Hi ha diversos factors per apreciar-ho: la presència de la negociació col·lectiva sectoritzada a cada país de la Unió, circuits econòmics diferents, evolucions de mercat diferents, condicions de treball amb diferent freqüència i regulació, tot plegat, unit a sensibilitats socials que puguin entrar en joc. En matèria de salaris, és la primera vegada que sorgeix aquest debat formal en el marc comunitari, i atès que tenim diferents “ecosistemes” a cada país, això pot condicionar que aquest debat es dilati en el temps.
La importància dels convenis
Tal com ens desgrana l'advocat Molina, la idea de fons consisteix a promoure als Estats la fixació de salaris mínims per evitar devaluacions salarials que col·lisionin amb els pilars bàsics de la UE, és a dir, salaris dignes, adequats i suficients. Per assolir aquest objectiu, s'aposta per potenciar el paper de la negociació col·lectiva a països amb escassa taxa de cobertura (menys del 80%) obligant a establir un marc de condicions favorables que augmenti la cobertura col·lectiva a més treballadors (art. 4 proposta Directiva ) i fomentant els estats membres a adequar els seus salaris mínims establint el marc necessari per a la seva actualització.
Els criteris per a la fixació d'aquests salaris han de ser definits pels estats de conformitat amb les pràctiques nacionals, ja sigui a la legislació nacional pertinent, a les decisions dels organismes competents o acords tripartits. A més, es proposen diversos elements addicionals per determinar el salari mínim, com ara el poder adquisitiu dels salaris mínims, la quantia general dels salaris i la seva distribució, la taxa de creixement dels salaris i els nivells de productivitat i el seu evolució.
Lluny del que es pot pensar, la Unió Europea encara presenta grans desigualtats entre els estats. En l'actualitat no hi ha criteris harmonitzadors (tampoc en la proposta de Directiva), atès que en l'apartat 16 d'aquesta proposta, es va considerar que establir un criteri de salari mínim unificador podria envair les competències dels Estats membres garantides per l'art. 153, apartat 5, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, és a dir, podria ser contrari a la llibertat dels Estats i dels interlocutors socials a establir un salari mínim.
I el cas espanyol?
Si ens centrem en el cas d'Espanya, està en vuitena posició en comparació del salari mínim dels seus veïns de la UE, amb un salari incrementat el gener del 2022 en 1.000 euros bruts per a 14 pagues mensuals. Les organitzacions sindicals estan intentant incrementar el salari mínim a l'actual mesa de negociació de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), proposant pujades salarials a partir del 4,5% amb clàusules de revisió salarial, davant de l'oposició de la CEOE que proposa una pujada salarial del 8% distribuïda en tres anys que seria gestionada per les empreses segons la seva situació econòmica (2,5% el 2022, 2% el 2023 i 1,5% el 2024). Ara, cal esperar: "Veurem com evoluciona, però s'està treballant amb les bases de les directives europees, és a dir, abordant la determinació del salari mínim i la seva actualització a través de la negociació col·lectiva".
Un altre aspecte és, en el cas espanyol, les peculiaritats de cada comunitat. I si ho repliquem a d'altres estats, el sudoku encara es fa més gran. "A Espanya tenim un model mixt de garantia salarial. D'una banda, comptem amb la publicació periòdica d'un salari mínim interprofessional (SMI) que és aplicable a tot el territori nacional, de manera que, en aquest sentit, hi ha uniformitat. D'altra banda, comptem amb una garantia salarial convencional, és a dir, que s'articula a través de la negociació col·lectiva dels diferents convenis col·lectius d'àmbit diferent (sectorial, provincial, estatal, autonòmic o d'empresa)".
Així doncs, poden existir taules salarials diferents dins un mateix sector o activitat econòmica quan aquest compte, per exemple, amb convenis provincials. En aquest sentit, els convenis de diferents províncies podrien aplicar taules salarials diferents dins un mateix sector o activitat, de vegades, d'acord amb acords estatals de caràcter sectorial. Dit això, tenim uniformitat quant a l'SMI, però no en les garanties salarials territorials que vénen determinades per la negociació col·lectiva.