L'Estat espanyol és un dels més envellits del món. Es calcula que el 2050, els més grans de 65 anys suposaran un 30,4% de la població espanyola. Per als economistes, aquesta realitat planteja un repte particular, per la dificultat de mantenir un estat del benestar on tantes persones necessiten pensions i serveis socials que les assisteixin. La solució del catedràtic d'economia Santiago Niño Becerra, contradiu la d'altres experts que aposten per liberalitzar la migració o retardar les jubilacions per estalviar recursos. Tal com ha explicat aquest diumenge en un fil de Twitter, ell és partidari "d'un augment exponencial de la productivitat" a través de les noves tecnologies. Tanmateix, aquest panorama, alerta l'economista, els recursos públics i privats per fer front a la creixent "població passiva" cada cop seran més "insuficients". "Desgraciadament, la realitat arribarà d'imprevist (com sol passar)", pronostica Niño.
La productivitat augmentarà pels avenços tecnològics
Per a molts experts en la matèria, garantir la viabilitat d'aquest sistema implica incrementar el nombre de persones que treballen i per poder fer front a les despeses dels més grans. En un país on la natalitat va de baixa, com és el cas de gran part d'Europa, la solució exigiria fomentar l'arribada de persones migrades joves perquè treballin, creïn negocis i formin famílies, per tal d'augmentar la recaptació d'impostos i fer que l'economia es mogui. De la mateixa manera, s'estudia ajornar encara més l'edat de jubilació, per reduir el temps que les persones depenen de l'Estat. Però Santiago Niño no pensa així. Tal com ho ha expressat ell mateix en les piulades, l'increment exponencial de la productivitat-- productes produïts / recursos emprats-- arribarà gràcies a "la implementació de tecnologies cada cop més sofisticades", tot i que els amos d'aquestes màquines seran un grup molt reduït. Això provocarà que la demanada de feina caurà a mesura que els treballadors són substituïts per l'automatització i, al seu torn, farà que encara més gent sigui dependent de l'Estat, o "població passiva". En aquest context, els recursos públics, els mateixos que han fomentat un cert nivell de comoditat i han allargat l'esperança de vida, com ara la sanitat pública, es veuran desbordats, i els privats seran massa cars per a la majoria de la població.
No és sostenible
Per al catedràtic, augmentar la població és totalment insostenible. De fet, és del parer que la idea que els recursos són infinits i que tothom pot gaudir d'un alt nivell de vida com si fossin gratuïts és, precisament, el que ens ha portat fins aquí: "El planeta s'abrasa i està ocupat per 8 mil milions de persones, de les quals el 90% malviuen". Segons Niño, el que realment cal és "més inversió, més investigació, més innovació i més productivitat".