El govern de Pedro Sánchez ha desestimat posar en marxa l'impost a la banca, una iniciativa que ja recollia el programa del PSOE i que pretenia augmentar la pressió fiscal a les entitats financeres -similar al que es fa al Regne Unit- i que es calculava que recaptaria entre 1.000 i 2.000 milions anuals amb la idea que d'ajudar a "tapar el forat de les pensions".

A canvi, aquest dilluns Pedro Sánchez ha confirmat que l'Executiu aprovarà un impost sobre les transaccions financeres després d'haver-lo acordat amb Podemos. De totes maneres, el PSOE no descarta arribar a un acord per apujar l'Impost de la Renda a les Persones Físiques (IRPF) -que fins ara es plantejava per les rendes superiors als 150.000 euros- i negociar rebaixar aquest llindar. 

De fet, a ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va confirmar la setmana passada que l'Executiu havia plantejat durant les negociacions amb Podemos la possibilitat d'apujar l'IRPF a les rentes més altes, i va posar el llindar inicial en 150.000 euros -que ara es planteja rebaixar-, en comptes del que plantejava el partit de Pablo Iglesias, que posava els 60.000 euros com a punt de partida. 

Adéu a l'impost a la banca

L'impost a la banca va ser un dels temes calents que va quedar sobre la taula abans de les vacances d'estiu. Diverses entitats financeres, com CaixaBank, Bankia, Banc Sabadell o el Santander, entre d'altres, van rebre la notícia amb un gran escepticisme, assegurant que "no és el moment" ni "tampoc és just" que la banca "hagi de carregar amb tot l'esforç" per ajustar els comptes públics. 

Fins i tot algunes van amenaçar amb "canviar la seva estructura legal" en cas que s'apliqués. Alguns experts també van criticar la iniciativa, assegurant en declaracions a El Nacional que "és un impost regressiu" -és a dir, que perjudica les rendes més baixes- i alhora és una "ridiculesa pensar que amb aquest impost s'ajudarà a pagar les pensions", en paraules de Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers. De fet, l'impost a la banca aconseguiria recaptar entre 1.500 i 2.000 milions, "cosa que no serveix de res perquè el forat de les pensions és de més de 14.000 milions", asseguraven. 

Pressupostos, a finals d'any

El president espanyol ha avançat que pretén presentar els nous pressupostos a finals de novembre o a principis de gener, de manera que puguin aprovar-se de cara el primer trimestre del 2019. De totes maneres, Europa Press assegura que fonts de Izquierda Unida (IU) consideren que per algun motiu, el govern de Sánchez vol retardar l'aprovació dels Pressupostos, tot i que les negociacions van per bon camí. 

S'avança en altres impostos

Però l'impost a la banca no és l'única iniciativa del PSOE en matèria fiscal. De fet, l'Executiu ja va anunciar des de la presa de possessió la seva intenció de crear "una nova fiscalitat per al segle XXI", amb l'objectiu final d’elevar la recaptació tributària en 8.000 milions d’euros anuals com a mínim respecte al que ja s’havia aprovat en els pressupostos del govern anterior. 

En aquest sentit, l'IRPF, Impost de Societats (IS), les transaccions financeres o l'impost sobre el dièsel són alguns dels aspectes fiscals en què més s'han avançat les negociacions. La setmana vinent es continuarà amb una nova reunió, i es plantejaran diverses propostes noves com la de IU, que proposa una nova regulació de les sicavs i les socimis per tal que tributin els seus beneficis.