L'evolució de la situació economica i social a Espanya ha motivat que les pensions hagin evolucionat i s'hagin convertit en 'una cosa diferent' a la renda que els jubilats reben per mantenir-se. A Espanya, pel que fa a les pensions, trobem tres problemes. D'una banda, la pensió mitjana no és suficient en molts llocs d'Espanya: 1.077 euros poden ser-ho a Almedralejo, però no a Hernani, perquè el nivell dels preus d'Hernani és molt superior al d'Almendralejo.

D'altra banda, la crisi en què el planeta es troba immers —Espanya en particular— ha provocat que les pensions s'hagin convertit en un complement de renda per a força famílies, per al 40%, segons algunes estimacions. És a dir, les pensions insuficients no només suposen penúries per als jubilats, sinó també per als fills i els nets que necessiten la seva ajuda.

Per últim, les expectatives de recaptació d'ingressos de la Seguretat Social són molt negatives de cara al pagament de les futures pensions, principalment a causa de la subocupació existent i als salaris baixos que l'excés d'oferta de treball i l'aplicació de la tecnologia comporten, i tot apunta que continuarà així.

És a dir, l'actual sistema de pensions amb el funcionament que coneixem és insostenible, independentment del fet que els imports de les pensions més usuals siguin baixos i que es mantingui l'augment fixat del 0,25% anual, que és insuficient per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes. En altres paraules: encara que, com s'ha pogut sentir en les manifestacions de pensionistes recents, les pensions a Espanya "siguin de merda", el sistema espanyol de pensions ni tan sols no pot garantir el manteniment i el pagament d'aquestes "pensions de merda". (A tot això, recordem que el 65% de les persones més grans de 55 anys d'edat voten el partit del govern, així que si avui a Espanya hi ha algú interessat que l'import de les pensions augmenti, és precisament el partit del govern).

Les pensions insuficients no només suposen penúries per als jubilats, sinó també per als fills i els nets que necessiten la seva ajuda

Bé. Què es pot fer? Penso que les opcions són:

1 – Explicar als pensionistes que les coses estan com estan, que són com són i que, desafortunadament, les seves pensions no només no augmentaran sinó que evolucionaran en funció dels ingressos de la Seguretat Social,. Evolució que no només afecta les pensions dels nous pensionistes, sinó les de tots, doncs no hi ha una caixa per a les pensions dels d'abans i una altra per a les noves: la caixa és única. Aquesta via suposaria enutjos majúsculs i protestes sense fi, per la qual cosa hauria de venir avalada per un acord entre tots els partits per no fer servir les pensions com a arma electoral.

2 – Buscar fons per augmentar els imports de les pensions, augments que haurien de ser per zones en funció dels nivells de preus de cadascuna, determinant, alhora, una pensió mínima per zona. És possible trobar aquests diners? Penso que sí: en el frau fiscal que es produeix cada any a Espanya i que puja entre 60.000 i 90.000 milions d'euros. Amb 10.000 mil ja es podria apedaçar significativament la negativa situació actual. Respecte a altres vies per trobar fons extres, en soc molt escèptic. En primer lloc, els salaris no augmentaran en la proporció que el sistema de pensions necessita, al contrari, crear nous impostos o augmentar les bases de cotització conduirà a l'augment de l'economia submergida i la caiguda en la demanda de feina. D'altra banda, veig utòpic reduir el nivell de despesa pública: Espanya ja té avui un dels nivells de despesa pública més baixos de l'UEM, tot i que sí que veig marge per fer més eficient aquesta despesa. Finalment, continuar amb els préstecs de l'Estat és simplement inviable: Brussel·les no ho permetrà a Espanya perquè és absurd pagar les pensions amb deute.

L'estat de les pensions ha arribat a un punt en què no s'ha de continuar vorejant el problema

L'opció 1 implica l'empobriment imparable de tots els pensionistes que no disposin de patrimoni, que són la majoria. Alhora, suposarà el progressiu deteriorament econòmic de les famílies que són ajudades per les pensions dels seus avis (mentre aquests visquin, esclar). L'opció 2 implica posar en marxa una sèrie de mesures que tindran conseqüències.

En aquest punt, penso que la societat hauria d'exigir al govern central, a aquest perquè és qui ara governa, i a tots els partits polítics una reflexió i una postura concreta. L'estat de les pensions ha arribat a un punt en què no ha de vorejar més el problema. Insisteixo, el govern i tota l'oposició s'haurien de manifestar, sense escarafalls ni demagògies, sinó amb lògica i moltes xifres.

Penso que ho han de fer ja.

(Comentari al marge: molt, però que molt malament ha d'estar l'economia espanyola perquè el govern, que, repeteixo, necessita que les pensions pugin, hagi dit que és impossible que ho facin perquè no n'hi ha. O sigui, que això que "Espanya torna a anar bé"...).

[Aquest article s’ha publicat en castellà a Santiago Niño-Becerra].