El sector immobiliari preveu una disminució de les vendes i els preus de l'habitatge durant el 2023 si els tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) arriben o superen el 3%. Segons un estudi de la consultora Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB) presentat aquest dimarts, les vendes disminuiran un 15% i els preus un 3-5%. En termes generals, també es dona per finalitzat el 'boom' immobiliari viscut amb el final de la pandèmia, un període de forta expansió que ha deixat el 2022 com un exercici de rècord, amb més de 680.000 habitatges venuts a tot l'Estat. L'efecte de la frenada, accentuat per la disminució del crèdit, no es notarà en l'habitatge nou per la falta d'oferta. De fet, els preus en aquest àmbit continuaran creixent.
Un any dolent, relativament
"Passarem d'un any fantàstic i meravellós com el 2022 a un de més mediocre, dolent si es compara amb el 2022, però bo si es compra amb el 2016 i 2017", ha destacat el professor de la UB, Gonzalo Bernardos en la presentació de l'informe. En aquest sentit, l'analista no ha descartat parlar de "recessió" tot i que ha reconegut que un cert alentiment del mercat és positiu si es volen evitar noves bombolles especulatives. Segons el CEO de Forcadell, Ivan Vaqué, el nombre d'habitatges venuts ha passat dels 580.000 habitatges de 2021 a les gairebé 700.000 transaccions d'enguany a tot l'Estat. El sector nota des de la tardor una frenada pronunciada en l’interès dels compradors. "El mes d'octubre i al mes de novembre hem vist agències que han vist reduir el nombre d'interessats entre un 20 i un 40%. És un senyal inequívoc que els tipus d'interès comencem a fer mal i que la incertesa econòmica ha arribat al mercat de l'habitatge", ha avisat Bernardos. En aquest sentit, ha vaticinat que l'any 2023 serà "marcadament pitjor" que el que ja s'acaba, amb menys hipoteques i més problemes per accedir a l’habitatge entre les persones amb menys capital disponible, especialment joves.
Malgrat aquest escenari hostil, els habitatges de nova construcció gairebé no notaran la frenada del mercat. Això es deu, segons Bernardos, a l'escassa oferta disponible i al fet que molts dels pisos i cases estan venuts abans d'acabar-se de construir. Així, mentre que el preu dels habitatges de segona mà podria baixar al voltant d'un 5%, els habitatges de nova construcció poden pujar encara un 5%. "Serà un preu de 'boom' immobiliari", apunten els analistes de Forcadell. Pel que fa als habitatges de protecció oficial (VPO), la consultora avisa que les dades de 2022 i 2023 són escasses. Així, el 2022 només s'han construït 4.500 habitatges de protecció oficial, un 4% del total. Pel que fa al lloguer, s’observa que hi ha un excés de demanda. Això es deu, segons Bernardos, per les noves formes de convivència i per l'augment de demanda de pisos per a ús turístic, de temporada o per a compartir. Això farà que el refredament general del mercat no es noti en els lloguers al centre de grans ciutats com Barcelona, situació que tampoc es replica el sector de les oficines. En canvi, en ciutats i barris més perifèrics, amb menys demanda turística o d'inversió, la caiguda de preus i demanda serà més pronunciat.
En paral·lel, l'oferta d'habitatges de lloguer s'ha reduït un 25% durant el tercer trimestre del 2022, en comparació del mateix trimestre de l'any passat, segons un estudi publicat per idealista, el Marketplace immobiliari del sud d'Europa. Tot i la quantitat d'aquest descens, la caiguda d'estoc és inferior al que es va registrar el segon trimestre, quan l'oferta es va contreure un 37%. La majoria de capitals de província espanyoles (41 de les 52) tenen ara moltes menys vivendes de lloguer de les que hi havia fa un any. La reducció és del 52% a Alacant i se situa al 47% a Palma, i al 46% a Barcelona i Màlaga. València té un 36% menys lloguers, mentre que a Madrid, Badajoz i Girona se situa al 33%. Els segueixen Las Palmas de Gran Canària (-32%), Ciudad Real (-30%), Tarragona i Guadalajara (-29%).