Primer va ser la inflació. Ara, la pujada de l'atur en el mes de juliol i la caiguda dels afiliats a la seguretat social en plena campanya d'estiu auguren un futur del tot incert. Aquesta és l'opinió del catedràtic en economia Santiago Niño Becerra, que ha expressat la seva preocupació pel "declivi" generalitzat al qual assegura que està abocada l'economia espanyola. Ho ha fet en un missatge a Twitter, amb el qual ha alertat els seus seguidors després de conèixer les dades de l'atur d'aquest juliol. A Catalunya, les dades indiquen que hi ha 3.310 persones que s'han quedat sense feina, sumant un total de 341.391 aturats, una xifra que contrasta amb els estius passats, tenint en compte que és el punt àlgid del turisme i que es necessita personal de reforç.
"Declivi"
Per a Niño Becerra, el creixement de la inflació a l'Estat, que segueix la tendència generalitzada també a Europa, i les xifres de l'atur, que tot just comencen a pujar en ple estiu, són indicadors de la ja inevitable crisi econòmica que vindrà tard o d'hora. I és que l'atur ha pujat a Catalunya en 3.310 persones durant el mes de juliol (+0,98%), després que el juny disminuís un 2,86%, i ara el nombre total d'aturats s'ha situat en els 341.391. Si es comparen les xifres amb l'any passat, encara amb restriccions per la pandèmia, l'atur ha baixat en 66.923 persones respecte a juliol del 2021 (-16,39%) al país, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball i Economia Social. En el conjunt de l'Estat espanyol, la Seguretat Social ha perdut 7.366 afiliats al juliol, amb una caiguda del 0,04% respecte a les dades registrades el mes anterior, la pitjor dada de l'última dècada, segons les xifres del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Amb aquest descens, el nombre total de cotitzadors va tancar juliol en 20.340.964, dels quals 10.880.380 van ser homes i 9.480.585 eren dones.
Inflació, deute, crisi energètica...
Encara que per la piulada se sobreentén que el primer "avís" de què parla Niño Becerra és el de la pujada de la inflació i l'IPC, l'economista també ha alertat en els darrers mesos sobre altres problemes econòmics a l'Estat, com ara el deute, la pèrdua de poder adquisitiu o la crisi energètica. Quant al deute públic, el catedràtic ha opinat sobre l'immobilisme del govern espanyol i la tendència a ser arrossegats per la Unió Europea en l'àmbit econòmic. "Doncs si Espanya no té un pla per reduir el seu deute, des de Brussel·les l'hi dictaran", va escriure en una piulada. Doncs precisament, des del Banc Central Europeu (BCE) ja s'està ultimant una eina per rescatar el deute i frenar la pujada de les primes de risc als països perifèrics de la zona de l'euro, és a dir, Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia.