El Banc d'Espanya ha publicat aquest dimecres un formi relacionant l'economia espanyola i el canvi climàtic considera on assegura que és completament "imprescindible" potenciar i millorar la fiscalitat mediambiental perquè l'economia pugui avançar eficientment i amb menors costos en el procés de transició ecològica. En aquesta línia, afirma que un augment de la recaptació podria destinar-se a reduir altres impostos i a compensar els costos de transició de les empreses i famílies més vulnerables. En un capítol sobre canvi climàtic contingut al seu Informe Anual, el supervisor recalca que són les polítiques públiques, especialment en matèria fiscal i en l'àmbit de la regulació de l'activitat econòmica, les que han d'exercir "un paper protagonista" en la transició ecològica.
Així ho considera el Banc d'Espanya, ja que són els governs i els parlaments els òrgans que tenen la necessària legitimitat per establir els temps i la forma amb què l'economia i la societat han d'emprendre la transformació estructural i disposen del conjunt d'instruments "més ampli, granular i adequat" per assolir els objectius proposats de la manera més eficient. El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, ha indicat que el principal instrument que han d'utilitzar els governs és la imposició mediambiental, un camp en el qual Espanya en té "molt de recorregut", ja que es troba, de manera persistent, en el grup d'economies de la UE-27 en les amb menor recaptació relativa de la fiscalitat mediambiental, amb una bretxa de gairebé 1 punt percentual davant la mitjana durant les últimes dues dècades. De fet, el 2019, el diferencial negatiu d'Espanya va ser de 0,8 punts, degut, en un 67%, als menors impostos sobre l'energia i, en particular, sobre els hidrocarburs.
"La fiscalitat mediambiental és clau per a la transició ecològica. Cal avançar en aquest terreny, cal redissenyar i optimitzar la fiscalitat mediambiental", ha insistit Gavilán, qui ha apuntat que el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària publicat el mes de març passat és un punt de partida per valorar una possible revisió integral de la fiscalitat mediambiental a Espanya. Segons Gavilán, una recaptació mediambiental més important podria permetre reduir les distorsions impositives que generen altres impostos en l'economia. "Si mentre augmentes la fiscalitat mediambiental, que et permet una recaptació més gran, redueixes els impostos al treball, que són molt distorsionadors, pots arribar a tenir un impacte positiu sobre l'activitat", ha explicat el director general d'Economia i Estadística.
Compensar els costos per a empreses i famílies vulnerables
D'altra banda, el Banc d'Espanya ha advertit que l'impacte dels riscos físics i de transició, amb el previsiblement increment en el preu dels béns i serveis més contaminants, serà heterogeni entre sectors, empreses i llars. En el cas de les famílies, l'impacte serà més acusat sobre les llars amb menor nivell de renda, aquells el cap de família dels quals té entre 35 i 45 anys, els que resideixen en zones rurals, els que tenen un menor nivell educatiu i els que presenten un major nombre de membres.
Quant a les empreses, el model CATS del Banc d'Espanya reflexa que, si augmentés el preu dels drets d'emissió de forma similar als últims anys (de 25 euros a 100 euros per tona de CO₂ entre 2019 i febrer de 2022), els sectors més afectats, després dels energètics, serien altres productes minerals no-metàl·lics, el transport aeri i el paper. Si a més s'hi afegís una generalització de la cobertura del sistema, per darrere dels energètics es veurien més afectats el sector de transport (marítim, aeri i terrestre) i el d'agricultura, ramaderia i pesca. Així mateix, les empreses de menor mida es veurien més afectades que les més grans.
El Banc d'Espanya creu que seria convenient que les polítiques públiques articulessin mecanismes per compensar, amb caràcter temporal, a les llars i empreses més vulnerables. "Per motius d'equitat, perquè no tenen culpa i hauríem d'ajudar-los que a curt termini aquesta transició sigui més duradora, i per motius d'eficiència, perquè si els grups més afectats per la transició ecològica no donen suport a aquest procés, no s'arriba a produir o no ho farà amb la velocitat i intensitat necessària perquè sigui eficient", ha advertit Gavilán.
En aquest context, el Banc d'Espanya indica que part de l'augment de la recaptació derivada d'una fiscalitat mediambiental més gran podria destinar-se a desplegar mesures compensatòries que reduïssin els costos de la transició ecològica per a les llars i empreses més vulnerables.
Avaluar les polítiques
A més de desincentivar les activitats mediambientalment més nocives a través de la imposició mediambiental, el Banc d'Espanya ha ressaltat que la política fiscal també ha d'exercir un paper fonamental en l'impuls de l'abundant volum d'inversions que són necessàries per facilitar la transició i veu "desitjable" fomentar també la inversió privada en tecnologies verdes mitjançant subvencions. El supervisor també proposa intervencions de les autoritats públiques en l'àmbit de la regulació per impulsar la transició ecològica, com les iniciatives que estableixen objectius de qualitat de l'aire, les normes de rendiment energètic en la promoció i renovació d'edificis, les normes que exigeixen certs estàndards en la fabricació d'automòbils i els objectius de penetració de fonts d'energia renovable en la generació d'energia elèctrica.
En qualsevol cas, en aquest context d'un procés de transformació estructural "extraordinàriament incert", el Banc d'Espanya veu imprescindible que les polítiques públiques proporcionin "certesa" als diferents agents econòmics i afavoreixin un marc operatiu estable en el qual aquests puguin adoptar les seves decisions de consum, inversió i producció amb les màximes garanties. A més, el supervisor ha avisat que per assolir els objectius mediambientals recomanats sense malgastar recursos i evitant efectes indesitjats sobre l'activitat s'ha de fer una avaluació contínua de les polítiques públiques, el que al seu torn exigeix elevar el volum i la qualitat d'informació granular disponible en matèria mediambiental. "Això no existeix en el dia d'avui", ha reconegut Gavilán.
El paper del sector financer
L'informe del Banc d'Espanya també posa èmfasi que, per mobilitzar l'enorme volum de recursos que requereixen la lluita contra el canvi climàtic i la transició ecològica, és imprescindible la participació activa del sector financer. "Per executar aquesta tasca de forma eficient, és indispensable que tots els participants en el sistema financer i als mercats de capitals puguin identificar correctament el grau d'exposició que ells mateixos i la resta dels agents econòmics presenten als diferents riscos físics i de transició associats al canvi climàtic i que incorporin aquesta informació activament en la seva gestió de riscos", assenyala.
En matèria de regulació i de supervisió prudencial, el Banc d'Espanya recorda que s'està treballant perquè les entitats de crèdit estiguin preparades per identificar, mesurar, gestionar i informar adequadament sobre els riscos financers associats al canvi climàtic, la qual cosa contribueix al procés de transició ecològica. El sector bancari està exposat als riscos derivats del canvi climàtic i de la transició ecològica, fonamentalment, a través del crèdit concedit a les activitats productives. En qualsevol cas, l'anàlisi 'top-down' del Banc d'Espanya mostra un impacte moderat en el sector bancari espanyol dels riscos climàtics a curt termini.