A Suïssa tot es decideix a través de les urnes. També el salari mínim i ara, al cantó de Ginebra, han decidit fixar-ne un d'astronòmic: 3.786 euros mensuals per 41 hores setmanals de treball. És a dir, 21 euros l'hora. Aquesta decisió s'ha decidit a través del cantó ja que Suïssa, a diferència de l'estat espanyol i la majoria de països, no imposa un salari mínim nacional.

Malgrat la dada, els qui viuen remarquen que el cost de vida que tenen és molt alt. A tall d'exemple, llogar un apartament de dues habitacions costa 2.800 euros mensuals, un àpat de menjar ràpid 8 euros i una entrada per anar al cinema, 16.

Segons un estudi de la Worldwide Cost of Living Economist Intelligence Unit, Ginebra és la cinquena ciutat més cara del món i tan sols la supera, de més a menys: Singapur, París, Hong Kong i la seva veïna Zúrich. Sorprèn que malgrat aquestes dades, a París el salari no arriba ni a la meitat del que es cobra a Ginebra: 1.521 euros bruts. I més enllà dels mínims, el sou mitjà d'aquesta part de Suïssa arriba pràcticament als 7.000 euros.

La votació per pujar el mínim es va fer promoguda pels partits d’esquerra i els sindicats que van defensar aquesta proposta per la lluita contra la inseguretat i la pobresa. Segons les autoritats, aquest augment beneficiarà 30.000 persones, dos terços de les quals són dones. Però les conseqüències també es notaran amb el seu veí, França: cada dia hi ha 300.000 francesos que passen la frontera per anar a treballar a Suïssa, les quals paguen una gran part dels seus impostos a aquest país, i ara sortiran beneficiats. 

El motiu? El coronavirus

Els canvis es faran efectius a partir del 17 d'octubre i Ginebra passarà a tenir el salari mínim més alt del món. Els 500.000 votants del cantó suís van dir que sí a aquesta proposta sindical el passat diumenge 27 de setembre, en contradicció amb les recomanacions del parlament local. Aquesta reforma ja havia estat denegada dues vegades, el 2011 i 2014. Ara, amb la crisi del coronavirus, la percepció dels seus ciutadans ha canviat. La passada primavera, els suïssos van veure com bancs i hotels de luxe de Ginebra, enviaven al carrer els seus treballadors que no van tenir més remei que recórrer a l'ajuda alimentària per sobreviure.