La situació política supera a l'atur com la segona preocupació més gran per als economistes catalans. Segons l'enquesta 'Situació Econòmica Hivern 2021', presentada aquest dimecres pel Col·legi d'Economistes, un 45,6% dels participants han assenyalat la situació política com un dels tres principals problemes de l'economia catalana, un percentatge que en el cas de l'atur se situa en el 45%. Malgrat el 'sorpasso', el Col·legi d'Economistes recorda que l'enquesta es va elaborar just després de les eleccions del 14-F i pronostica una disminució de la preocupació en el següent estudi en cas que es formi Govern. Per altra banda, un 85,8% dels economistes creu l'impacte de la Covid-19 continua sent el principal problema de l'economia catalana.
Més enllà d'aquest canvi, la llista de les principals preocupacions pels economistes catalans no ha variat respecte a l'últim estudi. Així, el dèficit fiscal se situa en quarta posició, amb un 37,3% dels enquestats mencionant-lo com un dels principals problemes de l'economia, seguit de la manca de reformes estructurals, que apareix en el 24,3% de les respostes.
A continuació hi ha l'evolució de la demanda interna (16,4%), els reptes en infraestructures i comunicacions (11%), els canvis en la demanda externa (7,3%), l'actual situació financera (6,8%) i els costos laborals (6,5%).
Les prioritats del nou Govern
En la mateixa direcció apunten les respostes dels economistes en relació amb quines han de ser les prioritats del nou Govern de la Generalitat durant la pròxima legislatura. Segons els enquestats, la qüestió més urgent a abordar des de la perspectiva econòmica és la recuperació dels sectors i activitats més afectades per la crisi de la Covid-19. En concret, el 64,7% dels economistes ha mencionat aquest tema com una de les tres qüestions més importants a tractar.
L'ocupació se situa en segona posició en la llista de prioritats pels economistes, amb un 23,4% de les respostes; seguida de la reindustrialització, amb un 21,3%. A continuació apareixen temes com la sanitat (20,8%), el creixement del PIB (16,7%) i la inversió en recerca, desenvolupament i innovació (15,2%). Finalment, almenys un de cada deu economistes fa menció a la fiscalitat (15,1%), la digitalització (12,6%), la racionalització de la despesa (11,7%) i l'educació la cultura (10,7%).
Pessimisme i poca confiança
El manteniment de la crisi econòmica derivada de la pandèmia fa que el 88% dels economistes opini que l'economia catalana està pitjor ara que fa un any. No obstant això, el percentatge és inferior a l'enquesta presentada el passat novembre, quan un 96,2% dels economistes apuntava en la mateixa direcció. En línia amb aquesta qüestió, l'índex de confiança dels economistes per a l'economia catalana se situa en 3,63 punts sobre 10, una xifra que no s'assolia des de mitjans de 2014.
Pel que fa a la gestió de les autoritats de la crisi de la Covid-19, cal destacar que els economistes suspenen a tots els organismes. Les que surten menys malparades són les institucions europees, que en l'última enquesta obtenen una puntuació de 4,65 punts sobre 10. A continuació apareixen les autoritats locals (3,92 punts), les autoritats catalanes (3,7 punts) i, finalment, les autoritats espanyoles (3,47 punts).