L'economista Santiago Niño Becerra ha manifestat que la solució per al problema de l'habitatge és que hi hagi habitatge públic de lloguer, i ha lamentat que els diferents governs espanyols no hagin seguit a la práctica aquesta política. "L'única via per disposar d'habitatge amb lloguers assequibles és que hi hagi oferta d'habitatge públic de lloguer. No hi ha cap altra manera. I a Espanya no s'ha anat per aquí", ha insistit. Niño Becerra ha relacionat un videoreportatge d'ElNacional, que explica el problema que hi ha en aquesta matèria. El govern espanyol va anunciar la setmana passada l’aprovació d’un nou projecte de llei pel Dret a l’Habitatge. Des de l’executiu han tret pit i asseguren que és la primera llei de la història que garantirà una llar digna per a tothom, “una fita històrica per la democràcia”. Els punts més destacats d’aquest projecte són la regulació dels preus dels lloguers a les zones tensionades, l’augment de l’IBI a qui tingui pisos buits, l’augment del nombre d’habitatges protegits en un 30% i més facilitats d’accés i l’aplicació de rebaixes fiscals als propietaris que abaixin els preus. Però tot plegat quedarà pendent del consens polític i de la lletra petita perquè es pugui aplicar.

Aquesta llei, de moment, només ha passat pel Consell de Ministres i ho ha fet amb un dictamen en contra del Consell General del Poder Judicial per “intervencionista”. Ara, començarà el debat entre partits i haurà de ser aprovada per una majoria al Congrés. La llei se sotmetrà al tràmit parlamentari per la via d'urgència per complir com més aviat millor una de les fites del Pla de Recuperació. Com ja hem vist en els darrers episodis de l’hemicicle madrileny, el consens no serà fàcil, ja que bona part de l’oposició considera que va en contra dels propietaris. En cas de ser aprovada, a més, els partits podrien frenar-la amb un recurs al Constitucional, una possibilitat que cada cop agafa més força.   

 

La gran crítica és que el govern espanyol agafarà massa control en matèria d’habitatge i limitarà les competències que tenen ara les comunitats. A parer seu, la nova llei deixaria les comunitats i la gestió municipal en una figura de simples tècnics de la seva tramitació i això suposa una clara “expropiació de les competències”. En aquest sentit, també alerten que  regular l'habitatge correspon a cadascuna de les comunitats autònomes que exerceixen les seves competències d'acord amb l'orientació política majoritària que hi ha i, sense perjudici, de les competències de l'Estat que incideixin en aquesta matèria. 

La regulació dels lloguers, un dels punts més polèmics, preveu la limitació de rendes per a les persones jurídiques (empreses i institucions) propietàries de més de deu habitatges a les zones que els governs regionals declarin tensionades, en funció d'un índex de preus que s'elaborarà en un termini de 18 mesos des de l'entrada en vigor de la llei. Fonts del Ministeri han indicat que mentre que aquest índex no estigui llest, no es podrà aplicar a les grans forquilles, sobre les quals, això no obstant, sí que recauran mesures generals com la referència a contractes anteriors.