Desenllaç inesperat en la trama de les hipoteques: guanya la banca. El ple del Tribunal Suprem fa marxa enrere i acorda que són els clients, i no la banca, qui s'ha de fer càrrec de les despeses derivades del pagament de l'impost hipotecari. La decisió s'ha aprovat amb el tribunal dividit: 15 vots a favor i 13 en contra.

Han estat més de quinze hores de deliberació, en una reunió que va començar ahir dilluns, 5 de novembre, al voltant de les 10 i que no s'ha resolt fins aquest vespre. Es tracta d'un fet sense precedents, després que fa 20 dies el Suprem sentenciés que era la banca i no el client qui havia de pagar l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) i congelés aquesta decisió l'endemà, convocant aquest ple que s'ha resolt avui. 

El canvi de criteri s'ha decidit amb grans discrepàncies entre els magistrats, però la pressió que ha exercit el sector bancari ha acabat guanyant ―tot i haver gran part dels magistrats declarats clarament en contra―. Amb tot, el Suprem ha explicat que les sentències que justifiquen aquest gir inesperat no es publicaran fins d'aquí a uns dies; però aquest dimarts ja s'ha establert la jurisprudència definitiva. 

D'aquesta manera, tot queda com fins ara: els clients seguiran pagant l'impost AJD, i totes les especulacions del cost que podria suposar ―la ministra d'Hisenda havia advertit que les comunitats autònomes haurien de tornar als clients afectats uns 5.000 milions d'euros, que Hisenda reclamaria més tard als bancs― s'esfumen. Aquesta decisió final arriba per sorpresa, ja que tot apuntava que el Suprem mantindria el que va dir el 18 d'octubre, que fos la banca qui carregués amb l'impost, i que el que calia era debatre algunes característiques, com ara si hi havia retroactivitat.  

El Suprem, en entredit

Recordem que tot aquest embolic va venir donat per una mala gestió de la decisió. La publicació de la sentència i la posterior congelació ―l'endemà― per part del Tribunal Suprem és quelcom que no té precedent, i l'òrgan judicial ha estat fortament criticat per aquesta "mala gestió". Fins i tot Carlos Lesmes, el president del Tribunal Suprem, va admetre que "no s'havia portat bé el cas de les hipoteques". 

D'entre les crítiques, es posa en entredit la independència del Tribunal Suprem i la banca. Des que s'ha sabut aquesta decisió final, l'etiqueta #ganalabanca ja és trending topic a les xarxes i diversos polítics i personalitats consideren que és un mal desenllaç. S'acusa el Suprem de cedir als interessos bancaris, i la xarxa bull amb comentaris de decepció. 

D'on venim?

El passat 18 d'octubre, tres sentències van canviar el criteri del Tribunal Suprem sobre l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) i van fixar que l'havia de pagar el banc. En canvi, al febrer havien dictaminat que havia de fer-ho el client. La decisió va tenir fortes conseqüències a la banca i a la borsa, motiu pel qual, al·legant les conseqüències "econòmiques i socials" de la nova decisió, el dia 19 d'octubre el president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Luis María Díez-Picazo, va optar per frenar la sentència i convocar aquest ple.

Com era d'esperar, just després de congelar la decisió, les pèrdues dels bancs a borsa van començar a frenar; de totes maneres, la notícia va fer perdre als bancs més de 5.600 milions d'euros, i en el total de la setmana després del 18 d'octubre ―setmana acompanyada de la incertesa amb el tema hipotecari― la banca espanyola va patir caigudes en les seves cotitzacions d'entre el 9% i el 20%.