El Tribunal Suprem ha confirmat dues sancions imposades pel Ministeri d'Economia al BBVA el 2008 per un import total de 3 milions a causa d'un patrimoni de 37.343 milions de pessetes (equivalent a 224,4 milions d'euros) no registrat comptablement. Segons l'informe del Banc d'Espanya, aquesta quantitat era gestionada en dues estructures off-shore en els paradisos fiscals de Jersey i Liechtenstein.
El cas dels "comptes secrets" es remunta a mitjans de març del 2002, quan el Banc d'Espanya va iniciar un expedient sancionador a BBVA i a 16 dels seus antics consellers i directius per l'existència d'aquests fons, que pertanyien al BBV abans de la seva fusió amb Argentaria. No es van incloure en els estats financers de l'entitat fins que, l'any 2000, es van regularitzar voluntàriament dins dels comptes de l'entitat, a la partida de resultats extraordinaris. Després d'aquesta operació, el banc va pagar els impostos sobre societats corresponents i va informar d'aquests fets al Banc d'Espanya ja el gener del 2001.
Posteriorment, el maig del 2002, el consell de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va obrir un expedient al BBVA per la possible infracció de la Llei del Mercat de Valors, pels mateixos motius que van originar l'expedient del Banc d'Espanya.
CNMV i Banc d'Espanya: 2+1
La multa relativa a l'actuació de la CNMV va ascendir a dos milions per la comissió d'una infracció molt greu, per la remissió, entre els exercicis 1996 al 2000, d'informació de caràcter financer i comptable que contenia dades inexactes, no veraces i amb omissió d'aspectes rellevants. El Banc d'Espanya, que va multar al banc amb un milió, castigava l'incompliment de les normes vigents sobre comptabilització d'operacions i sobre formulació de balanços, comptes de pèrdues i guanys i estats financers d'obligatòria comunicació a l'òrgan administratiu competent.
Amb la ratificació de les sancions, la Sala Tercera del Suprem rebutja els recursos plantejats per BBVA contra les sentències de l'Audiència Nacional del 2014, en els quals l'entitat al·legava que la tramitació lliga de dos procediments sancionadors per idèntics fets -l'omissió comptable-, determinaven la infracció de l'article 25 de la Constitució, la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Però el Suprem entén que la sanció imposada per la CNMV es referia a les inexactituds i omissions relatives a la informació comptable, en tant que la del Banc d'Espanya s'ocupava de la remissió al supervisor de la "completa informació sobre la situació de l'entitat financera, la seva evolució i el coneixement de les operacions que incrementen els riscos d'insolvència o falta de liquiditat". És a dir, que "s'aprecia l'existència de dues infraccions i per tant la seva diferenciada sanció". No obstant això, reconeix com a atenuant "l'actitud col·laboradora de l'entitat", que va posar els fets -comesos pels administradors de BBV abans de la fusió amb Argentaria- en coneixement del Banc d'Espanya i de la CNMV, motiu pel qual la sanció imposada al seu dia "se situa en el tram inferior" a l'inicialment previst.