El Tribunal Suprem ha ratificat aquest dimecres la nul·litat del decret del Govern que va regular les eleccions de maig de 2019 a les cambres de comerç catalanes per haver-se saltat el tràmit d'informació pública. De fet, el que ha acordat la sala contenciosa del Suprem és no admetre els recursos que la Generalitat i les cambres de comerç de Catalunya van presentar contra la sentència de març de 2020, en la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava nul el decret de 2018 que regulava el procés electoral a les entitats camerals.
Això converteix en ferma la sentència del TSJC, que imposa a la Generalitat i a les cambres de comerç el pagament de les costes del procés judicial, iniciat arran d'un recurs de l'empresa Staff Pavillion que qüestionava la legalitat del procés electoral per haver-se omès el tràmit de participació ciutadana, entre altres suposades irregularitats.
En la seva sentència, el Suprem no posa en dubte el sistema de votació utilitzat en el procés electoral, però sí que reconeix que el Govern va vulnerar el dret dels ciutadans a la participació, establert en la llei de transparència, sense que això estigués justificat per "raons d'urgència". A més, la sala recorda que la llei reconeix que el dret dels ciutadans a la participació en l'elaboració de normes pot exercir-se mitjançant la publicació dels documents a la web i que això "no té per què demorar" la tramitació.
No s'estava en una situació d'urgència
En aquest sentit, assenyala el TSJC que en l'expedient administratiu del decret -aprovat el juliol de 2018- consta un document, sense data i sense signatura, que sosté que la necessitat d'aprovació de la norma "és peremptòria atesa la imminent obertura del procés electoral per part de l'Estat a partir del 2 d'octubre i fins al 30 de setembre de 2018".
Per al TSJC, "aquesta cronologia no permet entendre que s'està en una situació d'urgència", tenint en compte que el marc legislatiu bàsic de l'Estat estava definit per una llei de 2014 que obligava les comunitats autònomes a adaptar a ella la seva normativa, abans del 31 de gener de 2015.
La sentència conclou que la Generalitat "tampoc pot justificar motius d'urgència per limitar els drets dels ciutadans a la participació", ja que aquesta urgència, "que tampoc és tal", ha estat "provocada per la mateixa administració". La sentència del Suprem, que ara entrarà en fase d'execució en ser ferma, pot repercutir en els 18 procediments que estan en curs en els jutjats del contenciós-administratiu contra el procés electoral de les cambres de comerç catalanes.