Després de tres mesos de confinament per la pandèmia del coronavirus, són moltes les empreses que s'han vist obligades a instaurar el teletreball. O un succedani d'aquest, ja que, com recorden sovint els sindicats, "teletreballar no vol dir treballar des de casa i estar connectat 24 hores al dia". El teletreball s'ha instaurat a marxes forçades per pura supervivència empresarial, però arribats al punt de la desescalada, els agents socials evidencien la necessitat de regular aquesta pràctica, que en molts casos sembla que ha arribat per quedar-se. Això sí, no a qualsevol preu. Com ha de ser el teletreball postpandèmia?
Segons dades de la patronal Pimec, abans de la pandèmia només un 3,2% de les empreses catalanes posaven en pràctica el teletreball, una xifra que s'ha disparat de manera excepcional amb el confinament. El problema, segons la directora de Relacions Laborals de Pimec, Elena de la Campa, és que "el que s’ha fet no és exactament teletreball, sinó una mesura de supervivència, però el teletreball no és treballar amb els nens a casa o amb mitjans que no són els indicats. S'ha fet de manera improvisada, i cal regular-ho".
Amb tot, costa d'entendre que el teletreball fos fins ara una pràctica tan impensable per la gran majoria de les empreses. De la Campa explica que principalment és un tema cultural i que cal "un canvi de xip", deixar de banda el presencialisme i millorar la confiança entre empresa i treballador. Fins ara, "l'empresa era reticent al teletreball per dos motius: la por de no controlar els seus treballadors i també la despesa inicial que caldria en material com ordinadors, telèfons, cadires... Ara amb el confinament això s'ha superat i ja no hi ha aquestes pors. Per tant és el moment de regular-ho", diu De la Campa.
El retard regulatori a Espanya
Espanya, però, és dels països més conservadors de la Unió Europea en l'àmbit laboral, i el més endarrerit en matèria reguladora pel teletreball. D'aquesta manera, suposa un problema determinar qui ha de cobrir les despeses del material o quines són les hores de feina i com es controlen, entre altres condicionants. Ha calgut una pandèmia perquè el govern espanyol es plantegi que haurà de reformar la seva normativa per introduir-hi el teletreball, motiu pel qual va obrir una consulta pública sobre la futura llei, que es va tancar el 22 de juny. "És una bona iniciativa", assevera De la Campa, "el teletreball ha d’estar regulat i és una oportunitat per no deixar perdre una cosa que és molt beneficiosa", però "creiem que s’hauria d’haver fet amb diàleg social".
El que és clar és que Espanya va tard, i comença a debatre ara com fer aquest avantprojecte de llei. Altres països de la Unió Europea, com per exemple Bèlgica, tenen contemplat el teletreball en el seu marc regulatori des del 2014, i el març del 2020 amb l'obligació de confinar-se, el govern belga va fixar un pagament de 127 euros mensuals per tal de compensar els empleats les despeses adicionals de llum, calefacció o electricitat que comportava el fet de treballar des de casa. França n'és un altre exemple, on la Seguretat Social ha establert un pagament a tant alçat i exempt de cotització d'un màxim de 50 euros al mes, en funció dels dies que es faci teletreball.
Tots aquests exemples són impensables ara per ara a Espanya, que ha obert el meló de la regulació tard, i la ministra portaveu María Jesús Montero asseverava aquest divendres que "s’ha de regular una nova normalitat que ha vingut per quedar-se. Hi ha canvis que s’han accelerat amb el confinament, i un d’aquests és el teletreball. Però seria prematur que el govern espanyol faci valoracions sobre això ara". Si bé el cert és que ara per ara aquest avantprojecte de llei està molt verd, s'han anat filtrant alguns ítems del que podria acabar-se aprovant, com el fet que serà l'empresa qui haurà de pagar totes les despeses del teletreball i estarà obligada a pactar per escrit l'horari amb el treballador, segons avançava fa uns dies el diari El País.
El més urgent, segons els experts, és pactar les despeses i l'horari. Des de Pimec asseveren que hi ha moltes opcions i que "es poden pactar formules mixtes, com ara el teletreball parcial, que és el que aconsellem nosaltres per no perdre el contacte humà. També es podria teletreballar només unes hores al dia o alguns dies a la setmana", diu la directora de Relacions Laborals. Però no cal oblidar la norma del registre horari, que "s'ha de complir" i "continua sent obligatori; la persona que teletreballa també ha de fitxar amb el sistema que sigui", diu de la Campa.
Amb tot, els agents socials han anat dient la seva i afloren les primeres pors. La patronal espanyola per excel·lència, la CEOE, ha iniciat la polèmica aquesta setmana, avisant que és positiu regular el teletreball però que "cal anar amb compte perquè amb condicions impossibles acabarà sortint més a compte contractar fora del país". El govern espanyol no ha volgut opinar sobre aquesta qüestió, i la institució presidida per Antonio Garamendi pressiona per afluixar els tempos i "no anar tan ràpid" a fer aquesta llei. "Si he de contractar i es em posen condicions impossibles i que no pugui gestionar a la meva plantilla, demà puc contractar a Portugal ... El món és global i la digitalització és global, cal anar amb compte", alertava. Unes paraules que van ser molt criticades per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que considera que Garamendi "no s'ha estudiat bé l'avantprojecte" perquè "sembla que apel·li al dúmping entre països".
Per contra, els sindicats pressionen en sentit contrari, denunciant contínuament comportaments abusius als treballadors i la necessitat d'una regulació "com abans millor". Des del sindicat UGT, epr exemple, reclamen una regulació per conveni, assegurant que "no podem permetre que els empresaris aprofitin l'oportunitat per imposar el teletreball com a mitjà per estalviar en costos a costa dels treballadors, soscavant les seves condicions de treball i vulnerant el dret a la desconnexió digital", alerten.
El teletreball agrada
Tot i que alguns no han tingut una bona experiència treballant des de casa, principalment per la situació difícilment compaginable de fer feina amb nens o persones dependents a casa, la gran majoria de treballadors catalans aposta per implementar més opcions de teletreball, segons un informe publicat aquest dijous per Eada. De fet, fins el 80% dels treballadors i el 72% de les treballadores enquestats estan a favor de fer-ho, després de l'experiència que s'ha tingut durant la crisi de l'coronavirus.
L'informe també assenyala que la implantació del teletreball durant el confinament ha suposat un augment de la jornada laboral per al 80% dels enquestats. Per això, Eada defensa establir mesures de conciliació, amb límits horaris per accedir al correu i telèfon d'empresa i moments de transició entre l'activitat professional i la familiar.
El mateix es desprèn del darrer CEO, que assevera que el 88% dels catalans que han fet teletreball durant el confinament l'avalen com a fórmula de treball quan acabi l'estat d'alarma, si bé un 61,4% considera que s'ha de compaginar amb feina presencial i un 26,6% vol seguir treballant a distància totalment.
De fet, segons el Banc d'Espanya, fins a un 60% dels treballadors qualificats podrien teletreballar. Segons explica De la Campa, tot i les reticències inicials, "teletreballar porta molts beneficis econòmics: redueix l'absentisme, es treballa el compromís empresa-treballador, redueix les despeses de la infraestructura de l'empresa...". Amb tot, el que és evident és que cal una cultura empresarial més moderna i una llei que reguli què vol dir teletreballar, sense oblidar la conciliació -que no vol dir estar a casa-, el dret a vacances, les despeses en instruments laborals i un horari pactat.