La Sala Tercera del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dona la raó al Banc Santander i rebutja que els accionistes del Banc Popular puguin exigir-li una indemnització per les accions que van comprar abans de la resolució de l'entitat. La sentència del tribunal amb seu a Luxemburg segueix les tesis ja apuntades per l'Advocat General, Jean Richard de la Tour, que es va pronunciar sobre aquest assumpte el passat 2 de desembre i argumenta que la directiva de reestructuració i resolució diu que són els accionistes "els que han de suportar prioritàriament les pèrdues sofertes com a conseqüències de l'aplicació del procediment". El Banc Popular va fer una ampliació de capital el 2016, un any abans de la seva resolució, per un import de 2.500 milions d'euros, i aquesta és la causa de la majoria de demandes als jutjats. L'Associació per a la Defensa del Valle de los Caídos també sol·licitava condemna per danys a la tomba i la petició de presó ascendia a dos anys. Amb aquesta sentència, el TSJM ha desestimat el recurs que havia presentat aquesta associació.
Els jutges assenyalen, no obstant això, que el Dret europeu preveu una salvaguarda que permet que si els accionistes i creditors afectats per una resolució han sofert més pèrdues amb aquesta operació de les quals haguessin sofert en una liquidació ordinària puguin reclamar davant la justícia la devolució de la diferència. La resolució del Banc Popular, ordenada en 2017 per les autoritats europees pels problemes que arrossegava l'entitat, es va saldar amb l'amortització a zero de totes les seves accions i la seva venda al Santander per un simbòlic euro, provocant una allau de demandes judicials per part dels qui van perdre la seva inversió. La cort ha seguit el criteri de l'Advocat General en respondre a una qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Provincial de La Corunya sobre el cas de dos clients que havien adquirit accions en l'ampliació de capital del Popular de 2016 i, després de la resolució de l'entitat, van reclamar compensació al·legant que el fullet d'aquesta emissió contenia informació defectuosa. Principalment, es preguntava si les normes bancàries europees adoptades després de la crisi financera, que exigeixen que accionistes i creditors siguin els primers a sofrir pèrdues en cas de resolució, s'oposen al fet que els accionistes que van comprar títols abans de la dissolució puguin reclamar després a causa d'aquesta informació errònia i ser indemnitzats.
Acció de responsabilitat
El TJUE respon que les directives europees aplicables "s'oposen al fet que, amb posterioritat a l'amortització total de les accions del capital social d'una entitat de crèdit o una empresa de serveis d'inversió objecte d'un procediment de resolució, els qui hagin adquirit accions en el marc d'una oferta pública de subscripció emesa per aquesta entitat o aquesta empresa, abans de l'inici de tal procediment de resolució, exercitin, contra aquesta entitat o aquesta empresa o contra l'entitat que la succeeixi, una acció de responsabilitat per la informació continguda en el fullet".
D'altra banda, s'oposen al fet que exercitin una acció de nul·litat del contracte de subscripció d'aquestes accions que, pel seu efecte retroactiu, donaria lloc a la restitució del contravalor de tals accions més els interessos reportats des de la data de celebració del contracte, segons assenyala el veredicte que dona la raó al Banc Santander. La cort subratlla que, si bé hi ha un interès general a protegir els inversors, no pot considerar-se que aquest prevalgui sobre l'interès general de garantir l'estabilitat del sistema financer que persegueixen les normes de resolució, que s'apliquen només en situacions de "màxima urgència", excepcionals i per a protegir un interès públic. Els jutges puntualitzen que es pot obtenir compensació quan les pèrdues sofertes en la resolució siguin majors a les quals hagués generat una liquidació a l'ús. No obstant això, la Junta Única de Resolució va concloure en 2020 que una liquidació ordinària hauria generat pèrdues superiors als 11.400 milions que es van perdre amb la resolució i, per tant, no cap indemnització.