La Unió Europea qüestiona la política de Pedro Sánchez per frenar la crisi econòmica. Precisament, qui marca el tempo dels interessos, el Banc Central Europeu (BCE) ha advertit aquest dijous a La Moncloa que s'ho repensi dues vegades abans d'aplicar l'impost a la banca anunciat i defensat, especialment, per la banda del govern d'Unidas-Podemos i que, actualment, es troba en tramitació parlamentària. Aquesta advertència s'ha llançat en una jornada informativa sobre sostenibilitat i economia que s'ha retransmès en streaming públicament. Així doncs, des de la institució que presideix Christine Lagarde, ha demanat a Sánchez que "faci una reflexió exhaustiva sobre les possibles conseqüències negatives que pot tenir pel sector de la banca" i ha demanat que plantegi un tribut "que no comporti riscos per a l'estabilitat financera, la resiliència del sector bancari i la concessió de crèdits".

Així doncs, des del BCE es conclou que de no seguir aquestes directrius, l'impost podria acabar repercutint sobre el creixement real i posaria en perill "una falsa competència que perjudicaria la igualtat de condicions" a Espanya dins el taulell europeu. El passat mes de juliol, el govern espanyol va presentar un projecte de llei al Congrés per crear una taxa temporal sobre els bancs i les grans empreses energètiques, amb l'objectiu de recaptar 7.000 milions d'euros fins al 2024 per alleujar les pressions del cost de la vida. Referint-se al projecte de llei sobre els bancs, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, va dir en un acte empresarial que la legislació es modificaria finalment “per poder finançar totes les mesures de suport als ciutadans i les classes mitjanes i treballadors”. Aleshores, les accions dels bancs espanyols eren les més rendibles de l'índex IBEX -35 , ja que Caixabank, Sabadell i Bankinter pujaven al voltant d'un 4%. Les accions de les entitats bancàries més grans i diversificades geogràficament, com Santander i BBVA , avançaven un 3% i un 2%, respectivament, per les expectatives de canvis al projecte de llei.

Negativa dels bancs

El nou tribut, que està en fase de tramitació parlamentària, és aplicar un tipus del 4,8% sobre el marge d'interessos i comissions netes dels bancs durant dos anys. El Govern va decidir imposar aquest gravamen de manera temporal perquè considera que la banca es beneficiaria d'unes pujades de tipus que, si no fos per les tensions inflacionistes, s'haurien produït de manera més gradual. Aquest impost ha estat durament criticat pels bancs espanyols en els darrers informes trimestrals presentats la setmana passada. A tall d'exemple, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ja va advertir que el nou impost del govern espanyol "és injust, distorsionador i contraproduent", estimant que l'aplicació d'aquest gravamen podria costar a l'entitat bancària entre 400 i 450 milions d'euros només el primer any. Segons va assegurar a mitjans d'estiu el conseller delegat de CaixaBank, la rendibilitat mitjana del sector bancari és del 5,37%, cosa que no implica aquesta excepcionalitat. A més, també ha recordat que són el sector menys rendible de l'Ibex.

Més fronts oberts

En paral·lel, un altre impost als anomenats beneficis extraordinaris també porta cua. El nou impost a les energètiques gravarà l'import net de la xifra de negocis de 2022 i 2023 , cosa que equival a les vendes de béns i prestacions de serveis, a l'1,2%. S'aplicarà a partir d'un llindar de 1.000 milions sobre aquest aspecte, prenent com a referència la xifra de cada companyia del 2019. El conseller delegat executiu de Repsol, Josu Jon Imaz, s'ha referit a l'impost que pretén imposar la UE als denominats beneficis extraordinaris obtinguts per les petrolieres i gasistes i ha dit que la indústria "no és un negoci regulat", per això que no hi ha beneficis extraordinaris. I va insistir que els guanys actuals «no compensen les pèrdues acumulades» els exercicis del 2019 i el 2020 de 7.105 milions d'euros.