La segona edició de l'Observatori de zones de baixes emissions de la Universitat Alfons X el Savi (UAX) revela que la renovació dels vehicles destinats al transport públic, les iniciatives per a la distribució urbana de mercaderies (DUM–última milla), els plans de transport a la feina i altres centres (PTT) i l'adaptació d'espais públics com noves zones i infraestructures verdes o pàrquings dissuasius a les entrades de les ciutats, són les mesures més eficients a l'hora de desplegar les zones de baixes emissions (ZBE) i contribuir de manera eficaç a la mobilitat urbana sostenible.

Liderat per estudiants del Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, i sota la supervisió d'Ángel Sampedro, director de l'Àrea d'Enginyeria i Arquitectura d'UAX, aquesta edició de l'observatori també ha estimat les inversions necessàries perquè els 151 municipis afectats compleixin amb la Llei de Canvi Climàtic, d'obligat compliment des de fa més de dos anys.

Així, en el cas de les gairebé 100 poblacions, dos terços del total obligades per l'esmentada Llei, que encara té pendent la implantació d'una ZBE, haurien de realitzar una inversió que llança una suma total entorn de 920 milions d'euros, la qual cosa suposa un cost per habitant d'entre 40 i 60 euros. Segons Ángel Sampedro, aquest és "un import assumible pels ajuntaments que deixa clar que la viabilitat de les ZBE depèn més d'una adequada planificació i de la imprescindible col·laboració publicoprivada. És necessari pensar i invertir per poder evolucionar en matèria de mobilitat sostenible", conclou l'expert.

La investigació posa en relleu el concepte de Solucions Innovadores de Baixes Emissions (SIBE), un terme amb què UAX busca definir iniciatives de mobilitat que, havent funcionat amb èxit en algunes ciutats espanyoles o de la resta d'Europa, podrien extrapolar-se, degudament adaptades, a altres poblacions.

Aquestes SIBE comparteixen diferents recomanacions, com la renovació de flotes obsoletes destinades al transport públic i la promoció de serveis gratuïts en àrees crítiques, ja que resulten eficaces per a la reducció de gasos contaminants. Diu que ciutats com Madrid o Alacant són referents en l'ús d'aquestes mesures amb l'activació d'autobusos o bons gratuïts per a públics o zones urbanes específiques.

També solucions vinculades a la distribució de mercaderies, dins de la denominada última milla, amb mesures que impulsen l'ús de xarxes de transport públic per donar suport a la distribució urbana de mercaderies (DUM), com ja s'ha provat amb Metro de Madrid, poden ser mesurades molt eficaces. Altres ciutats, com Sevilla, també han seguit en la mateixa línia i, recentment, el seu consistori ha tancat un acord amb l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC) per impulsar nous models de DUM. Això redueix significativament les emissions associades al transport privat de mercaderies, la qual cosa redunda en beneficis mediambientals, públics i empresarials, segons assenyala l'UAX.

Així mateix, l'estudi destaca la importància de la reordenació i redisseny d'espais públics. Entre les mesures més importants estan la creació de zones verdes que fomenten un entorn urbà més saludable i eficient, o la integració d'infraestructures per reduir contaminació i millorar la cohesió territorial, com és el soterrament d'infraestructures (vies urbanes, línies ferroviàries...) com el soterrament de l'A-5 a Madrid, el projecte per unir les dues vores de la M-30 a l'altura del Pont de Vendes amb un gran parc, o el soterrament de la línia ferroviària R-2 a l'altura de Montcada i Reixac a Catalunya.

Igualment, suggereix mesurades que incentivin l'ús de vehicles elèctrics, com la creació de punts de recàrrega elèctrica en punts estratègics, o de transport públic, com els pàrquings dissuasius a les entrades de les poblacions, destaquen per la seva eficàcia en la reducció de les emissions en entorns urbans.

Segons Sampedro, "la tecnologia ha de ser un mitjà, i no una finalitat. Les ZBE han d'alinear-se amb la planificació urbana sostenible i evitar contradiccions amb altres desenvolupaments territorials. La col·laboració publicoprivada és clau per aconseguir avenços reals". A més, les solucions tecnològiques proposades s'han d'acompanyar amb estratègies d'educació i conscienciació ciutadana que ajudin a maximitzar el seu impacte.

La segona edició de l'Observatori subratlla la necessitat d'integrar aquestes zones amb els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). En aquest àmbit cal tenir en compte aspectes com la contaminació acústica, que genera un impacte significatiu en ciutats del nord d'Espanya com és el cas de Logronyo, on l'Ajuntament ja ha implantat mesures dins de la seva estratègia de Ciutat Circular.

ZBE

La investigació desenvolupada al si d'UAX al llarg de 2024 ha posat el focus a 50 de les 151 ciutats obligades per la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica a implantar zones de baixes emissions. Dins de les poblacions espanyoles amb més de 50.000 habitants, a finals de 2024 només 17 havien posat en marxa mesurades per restringir les emissions contaminants, el que representa l'11% del total de ciutats obligades, assolint a penes el 32,7% de la població que hauria d'estar coberta. Tanmateix, a començaments d'aquest any, quan s'han sobrepassat ja dos anys des del límit temporal impost per la llei per començar amb les ZBE actives, les ciutats han trepitjat l'accelerador per adoptar aquestes mesures i, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'any 2025 ha començat amb 52 poblacions en les quals s'han implantat ZBE, la qual cosa suposa tan sols una tercera part del total que ja les haurien de tenir.

Entre els models més eficients, l'Observatori destaca l'estratègia Madrid360, on s'ha aconseguit una reducció significativa en les concentracions de gasos contaminants. En concret, la contaminació de la capital s'ha reduït en un 35% a tota la ciutat i un 50% en punts crítics com la Plaça Elíptica, que era una de les zones que registrava pitjors dades a Madrid. El següent repte implica avaluar i redissenyar aquestes ZBE partint de la seva eficàcia respecte als gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) que, avui dia, no s'està estudiant la seva evolució.

En contraposició, la investigació apunta a altres ciutats que s'enfronten a les limitacions estructurals en el seu sistema de transport públic, la qual cosa dificulta l'efectivitat d'aquestes mesures. El principal escull, en la majoria dels casos, es deu a l'antiguitat del parc mòbil de les empreses municipals de transport, i al disseny d'unes línies que no han canviat les seves rutes en els últims quaranta anys, quan les pautes de mobilitat urbana sí que ho han fet. Són molt poques les ciutats que han partit d'un estudi detallat de l'oferta i la demanda de la mobilitat urbana actual.

D'altra banda, assenyala que els arxipèlags encara es troben en etapes preliminars per a la implantació de mesures relatives a la mobilitat sostenible, la qual cosa també venia establerta en la Llei de Canvi Climàtic. La inclusió d'estratègies específiques per a regions amb particularitats geogràfiques és una assignatura pendent que l'observatori insta a abordar perquè Espanya lideri la sostenibilitat urbana en l'àmbit internacional.

L'Observatori de ZBE d'UAX permet als estudiants aplicar coneixements en un context real, contribuint a solucions innovadores per a un futur sostenible. Aquest projecte multidisciplinari s'emmarca en el model educatiu #UAXmakers, que ofereix un aprenentatge experiencial. A més, aquesta línia d'investigació ha estat reconeguda per organismes com la Fundació Renault, amb el Premi EMT 'Mou-te Verd' i el Premi de l'Associació d'Empreses per la Mobilitat Sostenible.

En aquesta segona fase, els alumnes també han tingut l'oportunitat de col·laborar amb experts en mobilitat d'empreses com SENER i organismes com Madrid Capital Mundial de l'Enginyeria, Construcció i Arquitectura, a més d'haver conegut de mans del delegat d'Urbanisme, Medi Ambient i Mobilitat de l'Ajuntament de Madrid, Borja Carabante, el cas de Madrid360. Això ha permès enriquir l'anàlisi i proposar solucions basades en experiències nacionals i internacionals.

UAX desenvolupa altres projectes relacionats amb problemàtiques ambientals com la contaminació odorífera, catalogada a Europa com la segona molèstia ambiental en l'àmbit urbà. En aquest sentit, en l'Operació Asfalt 2024 de l'Ajuntament de Madrid s'ha presentat unes innovadores barreges asfàltiques aromatitzades (MAAr) que han estat desenvolupades en UAX, juntament amb el Departament de Vies i Obres de l'Ajuntament, l'empresa constructora Padecasa i la fabricant d'additius KAO, amb uns resultats excel·lents.