“Només es té el que s’estalvia, que deia la meva mare; i així era abans, però anem cap a un nou paradigma, les mesures dels bancs centrals per abordar la crisi havien de ser temporals però sembla que no acaben, i és per això que he escrit aquest llibre, no pretén ser pessimista ni catastrofista però sí per prendre consciència”. Així és com l'economista i exdiputat europeu Ramon Tremosa ha fet referència al seu nou llibre Què fan els bancs centrals!, un escrit on posa llum a les polítiques monetàries i fiscals i exposa, mitjançant la seva experiència a Brussel·les, els entramats dins el món econòmic internacional.

La presentació, que ha comptat amb la intervenció de la Secretària d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas-Guix i l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha volgut posar els punts sobre les is pel que fa a economia europea i internacional. “És un llibre que dona la volta al món”, ha apuntat Mas-Guix, ja que fa un repàs de diversos països i les decisions preses en matèria econòmica a nivell mundial.

La publicació d'aquest llibre coincideix amb l'adéu de Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu, conegut per haver salvat l'euro durant la crisi del 2008, i que, segons Tremosa, "va ser la persona adequada en el moment adequat per gestionar la crisi". De fet, el llibre “evidència l’admiració de Tremosa per a Draghi”, assegura Mas-Colell. 

El llibre repassa les injeccions massives de diners, els rescats bancaris, la crisi sobtada del 2008 vista des de diversos indrets del món i la incidència de les mesures extraordinàries implementades per abordar-la. Unes mesures que "havien de ser temporals", com la compra a gran escala de deute públic i privat i els tipus d'interès zero i negatius, "que s'estan allargant d'una manera difícilment explicable", explica l'autor. I l'adéu de Draghi canvia les coses? Segons Tremosa, la substitució d'aquest per Christine Lagarde suposa la continuïtat d'una política monetària que endinsa els bancs centrals en un territori desconegut, "generant una oposició creixent a Alemanya i als països nòrdics". 

Catalunya i l'euro

"I què passa a Catalunya?", es pregunten. Seguint la situació actual, el marge de maniobra és reduït. "Els incentius fiscals de la Unió Europea limiten molt i aquestes han de ser més transparent i més flexibles i protegir la inversió, sobretot en recerca, innovació", expliquen els ponents. 

Aquest és, en definitiva, un relat per prendre consciència del que han suposat les mesures en matèria monetària i les "bondats" que ha portat l'euro. A més, pel que fa a Catalunya, Tremosa assevera que "ha aguantat molt bé el tipus gràcies al joc que ha donat la moneda única, que ha permès planificar a mig termini amb certa credibilitat". De fet, "Catalunya ha aprofitat la mica d'Europa unida que tenim per fer un salt enorme els últims deu anys. Hem doblat l'atracció de multinacionals i el tràfic al port i a l'aeroport", assegura.

En aquest sentit, exclama: "Imaginem-nos la crisi del 2008 amb la pesseta: no costa d’imaginar que totes les bondats que hem tingut no les hauríem pogut fer sense l’euro". I així acaba: "L’euro ens ha aportat una llibertat de moviment i de mercat que amb la pesseta no teníem, i llarga vida a l’euro!"