Per assolir els objectius de l'Agenda 2030 en matèria climàtica la Unió Europa (UE) ha aprovat una bateria de mesures per reduir un 55% les emissions de CO₂ respecte al 1990 de cara al 2030. La principal diferència amb altres mesures anteriors de la UE és que aquesta vegada les polítiques climàtiques no s'han centrat només en l'activitat industrial  sinó que ara s'apunta també a les emissions de la població, a qui es vol fer pagar per contaminar més del permès.

La proposta de crear un mercat d’emissions per a habitatges i transport a partir del 2026 (com ja està passant al sector industrial) arrossega amb ella una pujada en les factures. Els experts asseguren que caldrà "compensar" aquest increment en les factures en àmbits tan crucials com la calefacció i la refrigeració de llars o el transport. 

Per aquest motiu les darreres mesures climàtiques aprovades per la Comissió Europea han estat de les més controvertides en aquest àmbit. Encara no se sap quin efecte concret tindrà en les butxaques dels ciutadans europeus, però sigui major o menor cal tenir en compte que es tracta de dos àmbits de la vida quotidiana -llar i transport - de primera necessitat i on cada augment del preu té un impacte, en especial en la població més vulnerable.  

La UE, conscient de l'impacte social que poden arribar a tenir les noves mesures, ha proposat un fons de 72.200 milions d'euros, dels quals Espanya pot rebre fins a 7.600 milions.

Equilibri entre impacte social i climàtic 

El director de polítiques de Carbon Market Watch, Sam Van den Plas, alerta que la mesura pot tenir un "impacte social negatiu" i el cap de sostenibilitat de l'Organització Europea de Consumidors (BEUC), Dimitri Vergne, defensa que calen "compensacions" a la població per afrontar els costos de la transició, en declaracions a l'ACN. 

Vergne considera "preocupant" el possible impacte de l'increment dels preus de les llars "sense que es donin alternatives més netes". Per la seva banda, Van den Plas augura que l'impacte serà major en el cas de les llars més vulnerables, que també tindran més dificultats per canviar-se a sistemes menys contaminants.

Canviar a les energies renovables és un pla fantàstic per aquells que s'ho poden pagar, però que passa amb qui no pot? Rebrà un càstig per la seva manca de recursos? En aquest sentit és on Van den Plas creu que la nova mesura s'ha d'analitzar "amb cura". El director de polítiques del Carbon Market Watch defensa seguir posant el focus especialment sobre la indústria. Considera que és "clau" que tots els sectors industrials "comencin a pagar" per contaminar més. Amb títols per contaminar gratuïts per alguns sectors que progressivament s'han d'anar eliminant, Van den Plas creu que "això s'ha de corregir".

Però, de totes maneres, és l'augment del preu dels recursos energètic una mesura dissuasiva efectiva en la població? El director associat de la consultora Cambridge Econometrics, Jon Stenning, admet que és més difícil que els consumidors canviïn el seu comportament amb una pujada del preu de l'energia. "L'impacte del preu té un efecte més petit que en la indústria", argumenta.

 

 

Imatge principal: Dos manifestants contra la pobresa energètica / ACN