L’aposta més important en aquesta legislatura de la Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen, sense dubte, la lluita contra el canvi climàtic i la descarbonització de la Unió Europea. Per això s’ha apostat per un pla que ha de reduir les emissions contaminants en, com a mínim, un 55% de cara a 2050. Per tal d’aconseguir-ho hi ha molts programes en marxa que abracen des del transport fins a la gestió dels boscos, passant per la pesca o el preu de les emissions de CO₂.
Ara bé, en l’última setmana ha saltat una nova polèmica arran de l’última proposta de la Comissió Europea sobre el que s’hauria de considerar o no energia verda. Dins d’aquesta proposta, passarien a ser energies verdes tant el gas natural com l’energia nuclear, que fins ara no s’havien considerat com a tal perquè la primera emet gasos contaminants, pocs, però n’emet i la segona el problema arriba amb els residus que són altament contaminants perquè són radioactius.
Partint d’aquesta base, la gran pregunta és per què es vol fer aquest pas precisament ara? Hi estan a favor els Estats membres? Si agafem les paraules textuals de la Comissió, asseguren que “tenint en compte l’assessorament científic i l’actual” es considera que hi ha espai perquè tant el gas natural com l’energia nuclear tinguin un paper rellevant per tal de facilitar “la transició cap a un futur basat predominantment en les renovables”. El que busca aquesta proposta és donar més importància a aquests dos tipus d’energia de cara a fer la transició i donar la possibilitat de passar de combustibles i energies molt més contaminants, com el dièsel o la gasolina, a les renovables, és a dir un la idea és que siguin una inversió intermèdia entre les renovables i els combustibles fòssils actuals.
De fet, l'Executiu comunitari afegeix que es tracta d'una proposta "pragmàtica i realista" que pretén fomentar el desmantellament de les plantes de carbó per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050, basada en diversos informes científics, com el del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Clima (IPCC).
A més, aquesta proposta, si finalment és aprovada pel Parlament Europeu i pels Estats, provocarà que les inversions en centrals nuclears, sempre que rebin el permís de construcció abans de 2045 i que es construeixin cementiris per a gestionar residus nuclears d’alt risc, i que les inversions en gas natural, sempre que provingui d’energies renovables amb permisos concedits abans de 2030 i que emetin menys de 270 grams de CO₂/kWh o menys de 100 grams de CO₂/ kWh si s’inverteix en plantes ja existents, puguin rebre subvencions dels fons europeus.
Quins és el posicionament dels diferents Estats?
Els Estats han tingut una resposta dispar a aquesta proposta de la Comissió, com passa amb la immensa majoria de les propostes que venen de Brussel·les. Si mirem l’Estat espanyol, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va avisar diumenge passat que Espanya, no està a favor de la proposta perquè suposaria "un pas enrere" i "un senyal erroni" per als mercats financers. A més, va recalcar que “independentment que puguin continuar escometent-se inversions en l'una o l'altra, considerem que no són energies verdes ni sostenibles”.
Ara bé, amb el que sí que està d’acord Espanya és que tant l'energia nuclear com el gas natural tenen un paper en la transició, però "limitat en el temps", per la qual cosa han de tractar-se a part i no com a verds, on estan altres energies clau per a la descarbonització i sense risc ni mal ambiental.
En la mateixa línia trobem a Alemanya, que també va criticar la proposta. De fet, la ministra de Medi Ambient, Steffi Lemke, va assegurar que és "error absolut que la Comissió Europea tingui la intenció d'incloure l'energia nuclear en la taxonomia d'activitats econòmiques sostenibles de la UE" i va anar més enllà recordant que la nuclear és "una forma energètica que, d'una banda, pot portar a catàstrofes mediambientals devastadores i per un altre, deixa grans quantitats de residus perillosos altament radioactius” i que, a conseqüència, no pot ser sostenible. Per altra banda, Lemke, també ha considerat en els últims dies que és poc probable que es pugui aturar aquesta proposta de la Comissió, ja que un canvi en la proposta presentada necessitaria una majoria en el Consell Europeu, la qual cosa es presenta com una opció difícil d'aconseguir.
Anem ara cap als Estats que estan a favor, el més important dels quals ha estat França, que té una gran xarxa de centrals nuclears i s’alimenta, en gran part, gràcies a ella. De fet, va ser el mateix president francès, Emmanuel Macron, qui va defensar aquesta proposta de la Comissió en una entrevista a Le Parisien.
Efe
En aquest sentit, Macron va justificar que malgrat les crítiques pels riscos de funcionament de les plantes atòmiques i pels residus radioactius que generen, amb durada durant centenars d'anys, l'avantatge de la nuclear és que permet "produir energia de forma descarbonitzada i no intermitent", mentre que les renovables "tenen una feblesa", i és que "són intermitents", afirma. Per acabar, el president francès va defensar la nuclear com a mesura perquè Europa guanyi independència energètica i deixi de dependre de tercers, com podria ser el nord d’Àfrica o Rússia.
La societat civil, majoritàriament en contra
Una cosa són els Estats, una cosa molt diferent és la societat civil. Aquí veiem com entitats com les organitzacions ecologistes o les de consumidors no estan a favor de la proposta i, per exemple, el Fòrum Nuclear sí que està a favor.
Per la seva part, els ecologistes han qualificat de "despropòsit, error garrafal i rentada d'imatge d'indústries contaminants" la proposta. De fet, en declaracions a Efe, algunes de les principals organitzacions han expressat el seu rebuig "absolut" i han reclamat l'exclusió de totes dues fonts energètiques i la seva desaparició total.
Per la part dels consumidors, l'Associació de Consumidors Europeus (BEUC) va assegurar aquest dilluns que la proposta no és una eina fiable per a finançar projectes respectuosos amb el medi ambient. "En el seu estat actual, no tenim més remei que alertar als consumidors de no confiar en la taxonomia com una eina per a prendre decisions sobre inversions verdes", va assegurar la directora general de l'organització, Monique Goyens. A més, va assenyalar que l'energia nuclear i el gas natural "podrien ser necessàries per a la transició" energètica, "però això no significa que hagin d'anunciar-se als consumidors com a verds".
Per l’altra part, el president del Fòrum Nuclear, Ignacio Alaruce, va celebrar la proposta de la Comissió, encara que va assegurar que a Espanya aquest plantejament "no canvia res" i es mantindrà el tancament escalonat de les centrals nuclears per a 2035. En declaracions també a Efe, Alaruce va defensar l'esborrany comunitari és el "pas adequat" perquè posa en el seu lloc la importància de les nuclears en el procés de transició energètica, al que va afegir que "és de tota lògica” la proposta al que va afegir que "t'agradi o no t'agradi", l'energia nuclear és necessària per a la descarbonització.