2021 ha estat l’any en què més herències s’han rebutjat de tota la història. Segons les dades del Consell General del Notariat, enguany s’han renunciat a més del 15% de les successions, el que es tradueix en unes 55.000 en tot l’Estat i unes 10.000 a Catalunya. Es tracta d’una xifra mai vista que els experts expliquen per la crisi econòmica i sanitària derivada de la pandèmia del coronavirus i pels alts impostos a què han de fer front els beneficiaris, inassumibles en aquest context.
Segons apunten fonts del CGN al Cinco Días, en la majoria de casos això passa perquè la persona que ha de rebre l’herència no té capacitat per fer-hi front. I això pot ser per dos motius: o bé perquè el difunt ha deixat més passiu que actiu, és a dir, té deutes que el beneficiari ha d’assumir, o bé perquè els impostos a pagar són més alts que el valor de l’herència. Aquesta és una situació amb què cada cop es troben més ciutadans i és que, per exemple, quan algú rep un habitatge com a herència però no rep líquid, els costos associats a poder disposar de l’habitatge són més alts que el valor d’aquest. Això s’explica per impostos com el de successions o les plusvàlues municipals dels béns immobles, entre d’altres, que fan inviable poder acceptar l’herència.
Canvis urgents
Aquestes últimes dades confirmen la tendència alcista a la renúncia d'herències dels últims anys. Si agafem tota la sèrie històrica, que comença el 2007, veiem el nombre de rebutges va ser de 2.487 mentre que el 2020 la xifra va créixer considerablement, més del triple, fins a les 8.644 renúncies a Catalunya. A Espanya ha passat un fenomen semblant arribant fins a les 44.562 el 2020.
És per aquest motiu que després de veure les dades de 2021 i la tendència dels darrers anys, cada cop són més els experts que reclamen modificar amb urgència aquests tipus d’impostos, i més en un context de crisi econòmica i una alta mortalitat derivada de la covid.
L’excepció a Catalunya
A casa nostra, com a mesura excepcional, el Govern de la Generalitat ampliarà a dos anys el termini de pagament de l'impost de successió per les morts causades per covid-19. Un canvi que s'introdueix per l'augment de sol·licituds d'ampliació rebudes al llarg dels darrers mesos per posposar el pagament, que fins ara es podia ajornar fins a un any, amb els interessos corresponents.
Sergi Alcázar
Si bé és cert que aquesta mesura suposarà una reducció dels ingressos, cal tenir en compte la poca liquiditat que suposa una gran part de les herències i considerar que es tracta d'una mesura temporal, amb la qual cosa, els ingressos que es deixin de rebre els pròxims dos anys, es recuperaran posteriorment. A més, hi ha un gran nombre d'herències que estan formades per béns que suposen poca liquiditat, això fa que la reducció de la font d'ingressos que suposa aquest impost no sigui tan dràstica com la que suposaria en cas que es modifiquessin altres impostos.