Matilde Villarroya, secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus del Govern, ha assegurat aquest dilluns que el que vol la Generalitat és que el govern espanyol els deixi publicar les seves pròpies convocatòries per tal de desenvolupar els projectes concrets que necessita Catalunya amb els fons europeus. Aquesta ha estat la principal reclamació de Villarroya en el marc de la xerrada-col·loqui Qui i com ens podem beneficiar dels fons europeus?, organitzada per ElNacional.cat i que, a més, ha comptat amb les intervencions de la directora de Finançament Europeu i Afers Públics, Sostenibilitat i RSC del Grup Ametller Origen, Marta Angerri; de Pep Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center; i d'Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem Telecom. Sobre els fons europeus, Villarroya també ha remarcat que els NextGenerationEU són una gran oportunitat per transformar l'economia europea i catalana del futur per això ha apuntat que l'objectiu, en definitiva, és fer coses que fins ara no s'havien fet en tots els àmbits econòmics. 

La crítica més gran de Villarroya, una de les mans dretes del conseller d'Economia Jaume Giró al Departament d'Economia, ha estat la manera amb la qual arriben aquests fons europeus a Catalunya. Concretament, arriben a través de l'Estat i és aquests qui marca al Govern quines convocatòries i quan les ha de fer, per tant, relega el paper de l'administració catalana a ser una mena de gestoria d'aquests fons. Pel que fa al 2021 a Catalunya han arribat un total de 1.400 milions d'euros en matèria de fons europeus, que representen un 14% dels que han arribat a Espanya, xifra que queda molt lluny del 19% del PIB que representa el país dins d'Espanya. Pel que fa a l'assignació dels diners a particulars, Villarroya ha recordat que el Govern triga molt a treure-les perquè des del moment que el govern espanyol assigna el volum de diners a cada comunitat fins que se signen els convenis per transferir els diners poden passar molts mesos, a més, a tot aquest procés, se li ha de sumar tot el temps que es necessita a l'hora de redactar les convocatòries i publicar-les finalment. Del total de diners que han arribat a Catalunya fins ara, uns 1.400 milions, Villarroya ha admès que ja s'han executat uns 390 milions, lamentant que els diners van arribar al desembre i l'Executiu català encara no ha pogut obrir les convocatòries per tal d'assignar-los, però ha deixat molt clar que, efectivament, aquests diners arribaran a qui han d'arribar.

Volem fons per publicar convocatòries

Com ja hem dit, el conflicte més gran del Govern envers els fons europeus és que des de la Generalitat reclamen a l'Estat que alliberi part dels fons per tal de poder treure convocatòries concretes per a Catalunya, però s'han topat de front amb un Executiu completament immòbil pel que fa a aquestes demandes. De fet, Villlarroya ha assegurat que el que no volen és que "ens obliguin a fer les convocatòries" que marca el Govern espanyol, ja que és el Govern qui coneix millor el teixit empresarial català i les seves necessitats. A més, també ha assegurat que "volem diners per a tots els projectes catalans", que recordem que la Generalitat en va presentar un total de 27 que finalment no s'han tingut en compte. Aquest també ha estat motiu, un cop més, per reclamar diners per fer les subvencions pròpies de la Generalitat. 

 

Pel que fa a les convocatòries específiques per a pimes, la secretària d'afers econòmics ha lamentat que es donaran totes des de Madrid i que, en aquest cas, el Govern no tindrà res a dir, exceptuant una tasca d'avís als empresaris per tal que estiguin previnguts. Com es repartiran totes les ajudes des de Madrid, Villarroya ha assegurat que els empresaris catalans hauran de competir amb la resta de l'Estat per tal de rebre-les, però s'ha mostrat molt confiada en la bona feina del teixit empresarial català assegurant que "no ens preocupa competir, hi estem acostumats i som bons competint". També sobre les pimes, hi ha gran preocupació per saber quina serà la quantitat que obtindran d'aquests fons i quina quantitat anirà a parar a les grans corporacions, en aquest sentit, Villarroya ha lamentat que no saben la proporció i que ho sabran al final de tot el procés. Ara bé, el que sí que ha assegurat és que les inversions s'han de fer per tal que aixequin més diners i que al final s'acabin mobilitzant molts més dels 140.000 milions que han d'arribar a Espanya fins al 2027.