Viure a Barcelona és un 13% més car que el cost de vida mitjà a tot Catalunya. Així ho indica l'estudi 'El cost de la vida a les Comunitats Autònomes, Àrees Urbanes i Ciutats d'Espanya', que estima les diferències del cost de la vida i del risc de pobresa entre les Comunitats Autònomes, àrees metropolitanes i ciutats de l'Estat, tenint en compte el cost de la vida en cadascun d'aquests territoris.

Els autors han desenvolupat una metodologia que estima quina és la Paritat de Poder Adquisitiu (PPA) de cada regió i atribueix una puntuació de 107,6 a Catalunya, 120,9 a Barcelona ciutat i 113,6 al conjunt de Barcelona i l'àrea metropolitana. Això vol dir que a la població catalana una mateixa compra li surt un 7,6% més cara que a la mitjana d'Espanya, mentre que a la població resident a Barcelona paga fins a un 20,9% més.

Davant de la publicació d'aquest estudi, El regidor de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha assenyalat que l'estudi aporta "un tercer nivell" a tot el que se sabia fins ara, que és que el cost de la vida és diferent i a la ciutat de Barcelona i a la regió metropolitana és superior que el cost de vida a Catalunya. Això, segons Martí, planteja l'obligació "d'afinar les polítiques públiques en aquesta dimensió". "Si el cost de la vida és més alt a Barcelona, el salari hauria de ser superior perquè viure en aquest entorn és més car per la cistella de preus i l'habitatge", afirma el regidor.

Catalunya i Barcelona, menys riques

L'estudi pren com a referència les dades del 2017 i es fixa en com s'altera el rànquing de les comunitats autònomes i les ciutats segons la renda familiar disponible si es tenen en compte factors com el preu del lloguer o de la cistella de compra. És a dir, es corregeix la renda d'acord amb l'indicador PPA. Tant a escala de les Comunitats Autònomes com en l'àmbit urbà, Catalunya i Barcelona han perdut posicions.

Això fa que la renda familiar disponible per càpita a Catalunya passi dels 13.338 als 12.398 euros i caigui tres posicions en el rànquing, passant de ser la tercera comunitat autònoma més rica a ser la sisena. Si la mateixa lògica s'aplica a nivell urbà, la ciutat de Barcelona també veu disminuïda la seva renda i passa de la segona posició en el rànquing de ciutats a l'Estat, amb una mitjana de 15.755 euros de renda familiar disponible, a la quarta posició amb 13.028 euros.

La Comunitat de Madrid també experimenta una davallada de posicions significativa i passa de ser la quarta comunitat més rica a ser la desena, un cop s'ajusta la dada d'acord amb el cost de vida. Per contra, la mateixa variable territorial fa que altres autonomies, com Balears, pugin en el rànquing, ja que les illes passen de la cinquena a la tercera posició.

Així es posa en relleu que alguns territoris de l'Estat considerats més rics, no ho són tant, si s’aplica aquesta metodologia. En aquest sentit, conclou també que la renda familiar disponible no permet assolir el mateix nivell de vida en una ciutat que en una altra o en una Autonomia o una altra.

Cost de vida

Un altre bon indicador per tal d'il·lustrar les diferències entre dues ciutats o dos territoris, si s'aplica aquesta metodologia, és comparar el cost de vida. Aquest anàlisi mostra l'esforç que suposa per a una persona d'una comunitat o d'una altra comprar la mateixa cistella de productes.

Madrid és la comunitat on el cost de vida és més alt (115,7%) mentre que Extremadura és on és més baix (86,4%). Això vol dir que per comprar la mateixa cistella, a Madrid cal un 15,7% més de diners, i a Extremadura cal un 13,6% menys que a la mitjana espanyola.

En aquest cas, Catalunya se situa en segona posició (107,6%) i, per tant, a la seva població la mateixa compra li surt un 7’6% més cara que a la resta de l'Estat.

El risc de pobresa no és igual a tot arreu

D'altra banda, el document també exposa que actualment només s’utilitza un únic llindar de pobresa per a tot l'Estat perquè es considera que la despesa per a tenir una vida digna és la mateixa a totes les comunitats autònomes, sense tenir en compte les diferències en el cost de la vida que existeixen entre elles.

Per això, el que fa l'estudi és calcular aquest risc d'exclusió social aplicant el nivell de preus del territori. D'aquesta manera, la taxa de risc de pobresa a Catalunya passa del 19,5 al 15,8%.

Aquests és un estudi de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona elaborat per un equip d'acadèmics de la UAB, la UPF i d'investigadors d’altres institucions, com l'Ajuntament de Barcelona, l'IERMB i l'OCDE.