La crisi derivada de la guerra d'Ucraïna ha canviat la situació econòmica i també ha motivat, òbviament, la reacció dels mercats, però també dels governs. La ràpida escalada de la inflació posa en perill l'estabilitat dels preus de l'habitatge en el lloguer i, per evitar-ho, el govern de Pedro Sánchez va decidir limitar i actualitzar la renda.
D'una banda, s'ha constatat que fer-ho seguint el criteri de l'IPC, que ha arribat als pics de dues xifres amb un 10%, ho fa insostenible. De l'altra, s'ha trobat una alternativa: un decret llei que marca que l'actualització s'haurà de fer basant-se en l'Índex de Garantia de la Competitivitat, existent des del 2015. Aquest és un mecanisme d'actualització de valors que genera la perseguida estabilitat.
Saps què és l'IGC?
Com ho fa? Amb uns percentatges que tan sols poden anar del 0-2% de variació. Segons la Llei 2/2015, del 30 de març, de desindexació de l'economia espanyola (BOE 31/03/2015) , l'INE és responsable del càlcul i la publicació mensual de l'Índex de garantia de competitivitat (IGC). Aquest índex estableix una taxa de revisió de preus consistent en la recuperació de competitivitat davant la zona euro. Quan la taxa de variació d'aquest índex superi l'objectiu a mitjà termini d'inflació anual del Banc Central Europeu (2%), aquest valor s'ha de prendre com a referència. D'aquesta manera, s'assegura que els contractes a què s'apliqui aquest nou índex contribueixin a garantir el manteniment de la competitivitat de l'economia a mitjà termini. I és el que passa en aquest moment.
A partir d'aquí, un arrendatari ha de posar l'alerta i constatar, per tant, que l'increment tan sols es basa en aquest percentatge. Però no només això. Segons juristes consultats, la por és saber què passa si no s'afronta aquest increment per desacord inicial en les pautes marcades per una llei que es desconeix massa sovint. Així doncs, l'advocat Alejandro Fuentes-Lojo, ho argumenta: "De cap manera, l'arrendatari, com a client, ha de conèixer els seus drets i aquests passen per, fins i tot, no tenir problemes de desnonament en cas de negar-se a pagar-lo".
Et poden desnonar?
Quines són les conseqüències? Si l’augment que t’apliquen és correcte i no el pagues, et poden demandar i ser condemnat a pagar l’augment, amb interessos i costes judicials. Fuentes-Lojo, però insisteix: "En cap cas que et poden desnonar per impagar l’augment si segueixes abonant l’import de la renda sense l’augment i t’oposes a l’augment, doncs a l'estar en discussió l’augment, primer s’ha de resoldre per un tribunal si l’augment aplicat és o no correcte, i aquesta qüestió jurídica no es pot resoldre en un judici de desnonament, donat que és un procediment especial en el que no cap discutir aquesta qüestió jurídica". Aquesta és la por de molts llogaters: si no paguen l’augment de renda que se’ls reclama, la propietat els farà fora del pis, però això no és ben bé així, doncs l’obstacle processal explicat ho impedeix i una bona defensa jurídica farà avortar el procés de desnonament intentat.
Vigila amb el percentatge de l'augment aplicat
Més enllà d'això, sempre cal estar alerta. Si l’augment és incorrecte, el que procedeix és oposar-se a l’augment en el termini d’un mes per escrit i abonar l’augment que procedeix. Si no accepta la propietat el cobrament, consignar notarial o judicialment mensualment la renda actualitzada en un 2%. D’aquesta manera, queda constància que has intentat pagar i que és la propietat la que no vol cobrar i dissuadeixes a la propietat de plantejar qualsevol tipus de plet.
La motivació per donar resposta en aquests casos està més que justificada. "En els darrers mesos és una consulta molt habitual, donat que la inflació està pels núvols i la normativa de topall del Gobierno (RDL 11/2022 i 6/2022) té una redacció molt confusa. La problemàtica interpretativa rau en què la normativa diu que fins el 31 de desembre de 2022, l’increment anual de la renda no podrà ser en cap cas superior al resultat de la variació de l’Índex General del Consum (IGC), però el que la gent no sap és que aquest índex (IGC) només pot oscil·lar entre el 0-2%, perquè és un índex que va ser concebut per tal d’assegurar que els contractes a què s'apliqui contribueixin a garantir el manteniment de la competitivitat de l'economia a mitjà termini", afegeix Fuentes-Lojo.
Així doncs, quan la variació d'aquest índex superi l'objectiu a mitjà termini d'inflació anual del Banc Central Europeu (2%), com ha passat en el darrer índex publicat el mes de juny passat que puja fins al 4,76%, es prendrà aquest valor màxim del 2% com a referència. D'aquesta manera, i com que la norma del Gobierno no fa referència a aquest darrer topall del 2% inherent al propi funcionament d’aquest índex d’actualització de valors, la confusió està servida entre la ciutadania i també entre els operadors jurídics.
S'aplica el cost per una altra banda?
La pregunta que ara ens cal fer és si aquesta frenada percentual, es percep per una altra banda en el cost final de l'habitatge de lloguer. Fuentes-Lojo no nega la major: "No és cap sorpresa que el propietari, al no poder repercutir en el llogater el perjudici econòmic derivat de la inflació, busqui alternatives per mirar de pal·liar aquest perjudici, ja sigui augmentant el preu del lloguer en els nous contractes, repercutint serveis generals de la finca, o bé reclamant directament a l’administració el perjudici econòmic derivat d’aquesta normativa legal, en tant que estem davant d’una expropiació encoberta temporal del dret a cobrar la renda pactada, i per tant, la propietat té dret a percebre la corresponent indemnització de l’administració".