La precarietat juvenil és una malaltia que es pot curar, sobretot, quan es deixa de ser jove. Aquesta és una de les principals conclusions a la qual arriba el Consell Joventut d'Espanya, després de la publicació de l'informe de l'Observatori d'Emancipació del Ministeri de Drets Socials. En aquest document s'exposa que vuit de cada deu joves de menys de 29 anys viuen a casa dels pares. A finals del 2021, només el 18,1% de les persones joves estaven residint fora del domicili familiar, quan a finals del 2019 ho havien aconseguit el 22,6 % de totes elles. En aquest període de dos anys, la taxa d'emancipació residencial va caure més bruscament, superant els 10 punts percentuals, entre la població jove amb estudis superiors completats que, a priori, hauria de comptar amb una posició al mercat laboral més avantatjosa. L'emancipació jove al conjunt d'Espanya, el segon semestre del 2021, es trobava en un 15,6%.

La taxa d'emancipació empitjora des de la pandèmia

La taxa d'emancipació juvenil puja 0,7 punts respecte al primer semestre de 2021 fins a situar-se al 15,6%. D'aquesta forma, s'arriba a uns nivells pràcticament idèntics als que hi havia a finals de 2020 (15,8%). No obstant això, les dades encara es troben allunyades de les que hi havia abans de la pandèmia de la Covid-19 (18,7%). A Catalunya, la diferència encara s'accentua més: el 18,1% de joves que viuen independitzats actualment contrasta amb el 22,6% del 2019. Les causes d'aquesta petita millora de les xifres d'emancipació se sustenten en una intensa recuperació de l'ocupació destruïda arran dels confinaments provocats per la pandèmia. D'aquesta manera, la taxa d'atur jove en va registrar una caiguda semestral de 5,2 punts fins a situar-se en el 23,6%, per sota de la taxa marcada al final del 2019 (23,8 %), i sent el registre més baix des del 2008.

La recuperació de llocs de treball el 2021 va fonamentar en la precarietat laboral de la joventut, denotant que el creixement econòmic postpandèmic prosseguia el camí de fragilitat de la crisi econòmica anterior. Això es reflecteix, per exemple, en la temporalitat, atès que més de la meitat de les persones joves amb feina tenia un contracte temporal, situant-se la taxa de temporalitat en el 55,4%, mateix nivell que el 2019. Un altre indicador de la feblesa de l'ocupació jove es troba en la parcialitat, que arribava al 25,4% dels contractes, afectant la parcialitat no desitjada al 14,8% de la joventut treballadora, un nivell similar a la subocupació que es va donar el 2019 (14,9 %). Una major formació educativa és sinònim d'una taxa d'atur més baixa: en els joves amb estudis superiors és del 15,9%, mentre que en les persones amb estudis primaris és notablement pitjor (38,6%).

Independitzar-se és tota una quimera

Una persona jove hauria de dedicar 3,8 vegades el salari net anual per poder sufragar l'entrada d'una hipoteca per a la compra d'un habitatge mitjà del mercat immobiliari espanyol (valor total de 170.000 €) mentre que només podia assumir un habitatge valorat en 100.000 sense sobreendeutar-se, destinant el 30% del salari net al pagament d'habitatge, tal com recomana el Banc d'Espanya. Pel que fa al lloguer al final del 2021, el cost de l'habitatge mitjà de lloguer pujava a 848 € mentre que una persona jove només podia assumir una quota de 320 € sense caure en el sobreendeutament.

Davant d'aquesta situació, l'alternativa per a la joventut a Espanya és compartir habitatge. Mentre que per a una persona jove sufragar el lloguer en solitari suposa dedicar el 79,2% del sou, compartint habitatge aquesta quantitat es redueix fins al 25% del salari. Atesa la diferència substancial d'esforç econòmic que suposa una forma i l'altra d'emancipació, no és estrany que el 34,5 % de les persones joves emancipades ho facin compartint pis amb altres persones amb qui no tenen relació de parentiu.

La bretxa de gènere

Les dades de 2021 revelen una gran bretxa de gènere en termes socioeconòmics entre la joventut del nostre país i que s'aprecia pràcticament en totes les variables. L'informe vol posar èmfasi en la bretxa de gènere que encara hi ha palesa a la nostra societat. De fet, entre dones i homes, les joves s'emancipen més, tot i que segueixen sense poder fer-ho en solitari. Només el 13,8% de les dones estan emancipades en solitari, davant el 26,9% dels homes joves, gairebé la meitat. A Catalunya, el 22% de les dones joves menors de 29 anys estan emancipades pel 14% dels homes joves. Mentre que a l'Estat espanyol l'emancipació residencial és més gran entre dones joves (18,5%) que entre homes (12,7%).

Aquesta menor emancipació en solitari de les dones pot ser a causa d'un major nivell de precarietat laboral de les dones joves davant els homes: per exemple, encara que la taxa d'atur era lleugerament inferior entre les dones (23,1% davant del 24,0%), la taxa de temporalitat va ser més de sis punts percentuals superior entre dones joves (58,6% de temporalitat davant del 52,3% entre homes), la parcialitat era pràcticament el doble (33,7% entre les dones, 17,8% entre els homes) i la subocupació era cinc punts superior entre les dones (17,6%).

Aquesta diferència en condicions laborals es dona tot i que les dones joves haurien d'estar millor preparades per al mercat laboral, ja que comptaven amb més formació: el 32,4% ha finalitzat estudis superiors davant del 25,2% dels homes. Pel que fa al tipus de feina, les dones es trobaven treballant per compte d'altri en més quantitat que els homes (94,4% davant de 91,8%) i el nivell d'autoocupació era inferior (4,8% de dones joves empresàries o autònomes davant del 7,1% dels homes).

Més si-sis que ni-nis

Pel que fa a la població jove inactiva, que constitueix el 47,6% de totes les persones joves, cal destacar que el 89,7% es troba en situació d'inactivitat per estar estudiant, cosa que suposa la xifra més alta de la sèrie històrica. Per la seva banda, tan sols el 2,4% de la joventut inactiva es trobava, alhora, sense estudiar. Davant aquest petit percentatge de ni-nis cal destacar l'elevat percentatge de si-sis, aquelles persones joves que treballaven i estudiaven simultàniament, que va augmentar fins al 32,5% de la població jove amb ocupació, sis punts més que a l'últim trimestre del 2019.