Empitjorem. La xifra de dones directives a Catalunya ha caigut després de la pandèmia: només són el 14%. És a dir, l'efecte positiu que va tenir la pandèmia de la covid-19 en la igualtat en les empreses a l'hora d'afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar s'ha esvaït per complet. Això és així fins al punt que la presència de dones en càrrecs directius arreu d'Espanya ha retrocedit fins a situar-se en el 16,8%, dos punts menys que el 2021. Les dades catalanes segueixen la tendència del conjunt de l'Estat, d'acord amb l'estudi presentat aquest dimecres pel grup ICSA i l'escola de negocis EADA.
L'informe Bretxa salarial i presència de la dona en llocs directius 2022, que analitza més de 80.000 salaris, també revela com les dones directives a l'estat espanyol cobren un 13,1% menys de mitjana que els seus homòlegs masculins. Concretament, les directives cobren una mitjana de 77.928 euros bruts anuals, mentre que els directius reben 88.129 euros bruts anuals de mitjana. La bretxa salarial s'incrementa a Catalunya fins al 17,7% en els càrrecs directius. Això significa que "per cada cent euros que guanya una dona en un lloc directiu, un home guanya 113,1 euros", ha subratllat la sòcia-directora de l'àrea de consultoria d'ICSA, Indry Canchila, que ha presentat l'estudi en línia des d'Orlando (Estats Units).
L'estudi, que arriba a la seva edició número 16, alerta que les empreses espanyoles no han aprofitat els canvis tecnològics i d'organització de treball que van emergir el 2020, de la mà de la covid-19, per implantar sistemes que facilitin la presència de dones en els llocs directius i igualar els seus salaris. "La covid ens va demostrar que mitjançant les diferents eines de digitalització podíem modernitzar-nos. Estem retrocedint en els models d'abans de la covid", ha explicat Canchila. "La quota femenina es veu afectada dràsticament", ha opinat. En aquest sentit, ha criticat que "no hem après res". "No s'ha aprofitat la digitalització que ha portat la covid-19 per equilibrar la presència femenina a les empreses. Continua el presentisme absolut com a norma", ha afirmat.
La consultora ha lamentat que les posicions en l'àmbit directiu estan "molt masculinitzades" i que és una tendència que no s'ha trencat, de manera que ha apuntat que es deu a la manca de conciliació entre la vida professional i personal en els llocs directius. Tot plegat s'explica per "diferent causes", d'acord amb l'informe. "No és senzillament que no tinguem dones amb talent. De fet, tenim dones amb més talent i més formades que els homes", ha defensat la professora i investigadora de l'escola de negocis EADA, Aline Masuda. De fet, l'estudi indica que si s'analitza el grau de formació dels càrrecs directius de l'Estat, hi ha més dones amb estudis universitaris (47,8%) que no pas homes (44,9%). La tendència coincideix a l'hora d'analitzar si tenen algun màster o postgrau.
Conciliació i inflexibilitat
Canchila ha afegit que existeix "una falsa consciència del que és la igualtat" i que, després d'una millora passatgera, "tornem als models antics, no sabem conciliar i per això deixem la dona fora". La realitat que es viu a l'empresa no té res a veure amb la dels centres d'estudis que formen els directius, on la presència de dones i homes està molt igualada, amb més dones en el còmput total.
Masuda atribueix la reculada a la presència de dones en posicions directes al fet que, després de valorar els beneficis de la conciliació durant la pandèmia, aquestes professionals han acabat per renunciar quan s'ha tornat a la inflexibilitat horària. "A Espanya és necessari un canvi. S'està penalitzant la maternitat, però no la paternitat. Fa falta innovació. Anar cap als llocs de direcció compartits i a potenciar perquè s'ha vist que el teletreball tampoc és una panacea perquè s'acaben treballant més hores", ha dit.
Presentisme i teletreball
El problema és que les posicions amb menys presència femenina estan "dissenyades per al presentisme i exigeixen la disponibilitat les 24 hores els set dies de la setmana", segons Canchila. Ha explicat que no s'ha aprofitat l'oportunitat de digitalització que ha oferit la pandèmia i que són llocs "poc adaptables, obsolets, poc flexibles i que no permeten la integració de la dona entre la vida personal i professional". Masuda ha insistit que els càrrecs directius continuen sent incompatibles amb la conciliació, recordat que el teletreball "no és la panacea" i que és necessari un canvi cultural a llarg termini.
"Cal renovar i innovar en els càrrecs directius", ha proposat Masuda. Així, ha assegurat que cal canviar el disseny d'aquests càrrecs per tal d'incrementar el nombre de dones. "Els nostres alumnes d'EADA no volen sacrificar la seva vida personal per una empresa", ha dit. En aquest sentit, s'ha mostrat crítica amb la idea d'un "superhome" o una "superdona". "Els nivells d'estrès dels càrrecs directius tampoc és massa sa", ha conclòs.