S'ha normalitzat tant que Pedro Sánchez incompleixi els seus compromisos polítics que el fet que el govern espanyol s'hagi negat ara a desclassificar els documents del CNI sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils acabarà ocupant un lloc petit en la informació política d'aquest dimarts. No estem parlant d'una cosa que va passar fa dècades. Va ser el passat 25 de setembre, en un context en el qual segurament el govern espanyol devia haver de superar alguna votació parlamentària, quan l'Executiu espanyol, a través del ministeri de Defensa, anunciava que compliria una vella reivindicació de Junts per Catalunya i que aquest era el compromís de Pedro Sánchez. El compromís era, a més, impecable: que volien esvair totes les desconfiances que hi havia entorn del Centre Nacional d'Intel·ligència i el seu paper el 2017 i, a més, que no tenien res a amagar.

És veritat, en part almenys, que quan Junts es planta el govern espanyol sol fer marxa enrere, per por de represàlies dels set diputats amb els quals compta al Congrés dels Diputats i que són determinants a les votacions. O, com va succeir la setmana passada en la negociació de la reforma fiscal, esmenar-se a si mateix després d'acordar amb Esquerra, Bildu i BNG una mesura amb les energètiques i desdir-se quan encara no havia transcorregut ni una hora. La legislatura espanyola, que encara no ha arribat a l'any i mig, s'ha transformat en un camí d'obstacles per a tothom: en primer lloc per al govern espanyol, que mai no sap quines mesures aconseguirà aprovar; però també per als socis que negocien una cosa i mai no saben si acabarà sent així i molt menys si tindrà algun resultat pràctic o acabarà quedant com una promesa incomplerta.

La legislatura espanyola s'ha transformat en un camí d'obstacles per a tothom: en primer lloc per al govern espanyol, però també per als socis, que negocien una cosa i mai no saben si acabarà sent així

El cas és que quan aquest dimarts Félix Sanz Roldán, director del CNI en aquelles dates i que va deixar el càrrec el 2019, comparegui en la comissió parlamentària per analitzar les vinculacions entre Abdelbaki es Satty, l'imam de Ripoll, i l'agència d'intel·ligència espanyola, la documentació promesa no haurà arribat i la seva presència quedarà inevitablement coixa. La documentació per enviar des del govern espanyol a la comissió hauria de ser clau, ja que els atemptats d'agost de 2017 es van dur a terme per joves sota la influència de l'imam de Ripoll. Les dates són enormement claus, perquè si inicialment va ser el 2012 jutjat per narcotràfic i amb moltes possibilitats de ser expulsat al Marroc, la seva actitud va canviar i va començar a rebre visites el 2012 de la Guàrdia Civil i el 2014 va ser contactat pel CNI per reclutar-lo.

Ara caldria aclarir si el 2017 continuava sent un informant del CNI, com se sospita, o bé ja se li havia perdut la pista. L'independentisme ha volgut des del primer moment dilucidar aquesta equació, i per això va insistir durant anys en l'aprovació de la comissió d'investigació al Congrés, una cosa a la qual el govern de Sánchez es va resistir. La investidura de Sánchez després de les eleccions del mes de juliol passat va obrir a Junts una nova pantalla d'oportunitat i es va incorporar als acords d'investidura. Malgrat això, el PSOE va anar donant llargues i més llargues, fins que, al final, es va constituir. Es va iniciar llavors la segona batalla, que va ser la dels papers del CNI. Nova dilatació dels temps fins que el setembre passat el govern espanyol va donar el seu braç a tòrcer. O, almenys, això semblava fins a aquest dilluns quan tot ha quedat, almenys ara per ara, en foc d'encenalls.

Deia Descartes, el pare de la filosofia moderna, que era prudent no fiar-se completament de qui ens havia enganyat una vegada. A hores d'ara, Sánchez ja s'ha quedat sense crèdit.