S'escriurà aquest dilluns en el Tribunal d'Apel·lacions de Sàsser, a l'illa de Sardenya, un nou capítol de la caça de l'Estat espanyol al president a l'exili Carles Puigdemont. L'últim intent, el passat dia 23 de setembre, es va concloure, com tots els anteriors des de 2017, amb un resultat idèntic. Derrota inapel·lable de la justícia espanyola a Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Àustria, Regne Unit, França, Luxemburg i Itàlia. D'una o una altra manera, a través dels tribunals, per actuació directa de la policia o fins i tot per indicacions de les autoritats corresponents, Puigdemont ha anat esquivant i humiliant un estat desesperat que ha anat perdent totes les confrontacions internacionals que ha plantejat. El Tribunal Suprem espanyol és avui, en moltes ocasions, la riota de la justícia europea i dels diferents estats que es fan creus d'una situació més pròpia d'una persecució política que d'una justícia independent.

Puigdemont i el seu equip jurídic, que encapçala Gonzalo Boye, han plantejat la vista d'aquest dilluns a Sàsser clarament a l'atac. Puigdemont podia declarar telemàticament i hi ha renunciat desplaçant-se a l'Alguer aquest diumenge, amb prou temps perquè no hi hagués incidents, que poguessin alterar la seva presència en el Tribunal d'Apel·lacions. Han viatjat també des de Brussel·les els consellers exiliats i també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsati, que ja no han tingut cap dificultat a creuar la frontera de l'aeroport. Els tres fugits, en la terminologia dels jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena llancen així una pugna pública al Tribunal Suprem que té les euroordres de detenció vives.

Boye vol una victòria rotunda, que ratifiqui l'estratègia internacional de defensa de Puigdemont. Del Pirineu al nord poden moure's lliurement ja que la justícia europea li ho permet. Per què Espanya és diferent? Per què no intervé el Tribunal General de la Unió Europea? A què espera el Parlament Europeu a tornar-los la immunitat davant de l'abús i les mentides del Regne d'Espanya al TGUE? Que tot això succeeixi en els primers dies d'octubre és com una picada d'ullet a aquell octubre de 2017 del referèndum i tot el seguit d'esdeveniments, començant per aquell insòlit i estúpid discurs televisiu de Felipe VI.

Que a València, durant la convenció del Partit Popular, es coregi en un míting i en una festa dels joves cadells del partit el lema de "Puigdemont, a prisión" no deixa de ser un exemple de la impotència espanyolista i de com d'important ha acabat sent per a ells tancar aquest capítol. Si aquest és el viatge al centre de Pablo Casado, què ha de pensar en privat? O el que diu Moncloa, Marlaska o altres ministres i dirigents del PSOE. Puigdemont és un inacabable malson per a Espanya. Per això Llarena ho ha intentat tot aquesta última setmana, carregant-se l'Advocacia de l'Estat. I què no deu haver fet l'ambaixador espanyol a Roma, Alfonso Dastis, exministre d'Afers Exteriors del Partit Popular en el moment més àlgid des d'aquell 2017?

D'aquí ve la importància que el Tribunal d'Apel·lacions de Sàsser faci un pronunciament inequívoc sobre la situació del president Puigdemont.