Mohamed VI ha fet a Pedro Sánchez el que es coneix com l'abraçada de l'os. L'actitud del sàtrapa marroquí després que Espanya renunciés a un referèndum al Sàhara Occidental, i trenqués una tradició històrica de defensa dels interessos del Front Polisario, ha estat qualificada pel monarca de responsable, i ha aplaudit la nova posició espanyola una vegada ha assumit la marroquinitat del Sàhara. Quan encara cou l'abandonament del Front Polisario, Mohamed VI s'ha pronunciat per primera vegada després de la renúncia espanyola i ho ha fet traient pit de les flaqueses de Sánchez i lloant el paper dels Estats Units i de la seva administració, donant així una pista de per on deuen haver agafat el president del govern espanyol.

El que ja és, sens dubte, l'error estratègic més gran en política internacional del govern de Sánchez, continua fent parlar molt i a falta d'explicacions convincents des de la Moncloa, el que emergeix és una enorme pèrdua d'influència i capacitat al nord de l'Àfrica. És evident que Mohamed VI no es conformarà pas amb el Sàhara Occidental i que només és un primer pas, un cop ha constatat que posicions que semblaven inamovibles es poden veure alterades en qüestió de dies o de setmanes.

A més hi ha Algèria, que si primer només va mostrar enuig, ja ha començat a ensenyar les ungles a Espanya. La preeminència en la compra del gas que tenia la península Ibèrica s'ha desplaçat a Itàlia, que ha aconseguit un augment de la producció que rebia i un millor preu. S'ha fet bona aquella frase de Lord Palmerston que els Estats no tenen amics, només tenen interessos. I quin és l'interès d'Espanya? Amb la crisi energètica que hi ha, el primer objectiu hauria d'haver estat no deixar desarborat el flanc algerià, i s'ha fet just al contrari. Tant és així, que la nostra dependència del gas que ens ven els Estats Units ha augmentat i la factura que estem pagant és molt més cara que abans. Però és clar, si es tanca Algèria, bé haurem de comprar a algun lloc.

No deixa de ser sorprenent que hagi estat amb un govern socialista a la Moncloa que els Estats Units hagin pogut doblegar la posició espanyola i hagi d'escoltar missatges de Mohamed VI que no deixen de ser una humiliació, cosa que no fa res més que demostrar que en les relacions entre els dos països el ritme el marca sempre Rabat. El Front Polisario té raó quan assenyala que les paraules del monarca deixen en mal lloc la posició espanyola. Veurem com agraeix l'administració Biden a Sánchez el favor i si es tracta, com s'ha insinuat i s'ha publicat, d'un important lloc a Brussel·les.

Sigui com sigui, el silenci i la falta d'explicacions convincents des de la Moncloa, el que fan és alimentar especulacions i, això, ben segur que no és bo.