La subjugadora encaixada de mans de Donald Trump a Emmanuel Macron quedarà com la imatge gràfica de la reobertura de la catedral de Notre-Dame a París, juntament amb la presència de pràcticament una quarantena de líders mundials. Cinc anys després que fos devastada en un ferotge incendi l'abril de 2019, en el qual es van perdre les bigues de la teulada medieval, tres seccions de la volta de pedra i es va desplomar l'agulla des dels seus 93 metres d'altura, que ha estat reconstruïda de manera idèntica, Notre-Dame resplendeix de nou. Totes les xifres de la nova catedral de París són exagerades: es van recaptar 846 milions d'euros, dels quals s'han invertit al voltant de 700 milions i es guardaran la resta per a futures obres; i hi han treballat 2.000 paletes, fusters, restauradors d'art, arquitectes i enginyers.

En una França que fa aigües pertot arreu i amb un Macron contra les cordes, atesa la fragilitat política que ha provocat la caiguda del govern, el president de la República ha salvat amb Notre-Dame una part del seu llegat. Curiosament, el 2024 ha estat l'any dels seus grans èxits internacionals —els jocs olímpics de París de l'estiu passat i ara la reobertura de Notre-Dame— i, al contrari, el del fracàs de les seves polítiques. Hi ha qui ha volgut veure en la reobertura de la catedral el punt d'inflexió de tots els mals que afligeixen l'inquilí de l'Elisi, però, segurament, serà només una feliç coincidència i una osca per tenir un lloc destacat en la història de temple.

Entre tantes personalitats presents, crida poderosament l'atenció l'absència de representació espanyola, des dels reis a Pedro Sánchez

Entre tantes personalitats presents, com el canceller alemany, Helmut Scholz; el president italià, Sergio Mattarella; els reis belgues, Felip i Matilde; la primera dama nord-americana sortint, Jill Biden; el príncep Guillem d'Anglaterra o el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, entre altres, crida poderosament l'atenció l'absència de representació espanyola, des dels reis a Pedro Sánchez. Sembla que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va rebutjar la invitació a una cosa que no deixa de ser també un acte cultural europeu. Encara que França és laica i Espanya aconfessional, de vegades la miopia ideològica juga males passades.

El fet que els reis presideixin dilluns a la catedral de València un funeral per les víctimes de la DANA, tampoc no és excusa per a la seva absència a París 48 hores abans. El sempre precís Antoni Gelonch, col·laborador d'aquest diari, es preguntava aquest dissabte a les seves xarxes socials si tot això mostrava la irrellevància de la política exterior espanyola o era una relliscada diplomàtica. Per afegir que la reobertura de Notre-Dame va més enllà del fet religiós, perquè era una mostra de resiliència cultural. Per afegir que hi havia caps d'Estat i de govern de diverses sensibilitats religioses "però els veïns espanyol i català out". Res més a afegir.