Novament, des del Principat d'Andorra s'intenta portar davant la justícia l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, per l'actuació del seu govern a la branca andorrana de l'Operació Catalunya. No només a Rajoy, sinó també als exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, titulars d'Economia i Hisenda i de l'Interior al govern del president del Partit Popular durant els anys més durs de la repressió policial i judicial contra l'independentisme català, a partir de 2012. Tot i que un jutjat de Madrid va acceptar inicialment la petició d'un altre jutjat d'Andorra, formulada a través d'una Comissió Rogatòria Internacional (CRI), després va ser rebutjada i allà para, des de fa més d'un any, bloquejada als tribunals espanyols.

Doncs bé, ara l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDH), que exerceix l'acusació popular juntament amb l'associació catalana Drets, ha decidit tornar a la càrrega i demanarà a la jutgessa d'Instrucció número 2 d'Andorra que torni a exigir-los la declaració com a querellats. Rajoy, Montoro i Fernández Díaz al·leguen que tenen immunitat, ja que quan van succeir els fets eren càrrecs públics, opinió que no comparteixen ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat, i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid encara s'hi ha de pronunciar. Curiós país aquest d'Espanya, en què es poden cometre tota mena d'atrocitats i al·legar immunitat, o en què Joan Carles I pot refugiar-se en la inviolabilitat durant els seus anys de mandat com a rei, i malgrat que va incórrer en cinc delictes fiscals, tants com anys analitzats, no va poder ser denunciat a causa d'inviolabilitat, prescripció o perquè va regularitzar els seus fons. També va poder cometre suborn i blanqueig, però va eludir-ne la responsabilitat per motius idèntics.

En qualsevol cas, val la pena posar en relleu la tasca que du a terme l'Institut de Drets Humans d'Andorra, que en un terreny de joc tan petit i amb la justícia espanyola —almenys fins ara— tractant que el cas caigui en l'oblit, es continuen presentant iniciatives legals perquè es mantingui viu. El mateix que al Congrés dels Diputats, on en el marc de l'acord dels independentistes amb el PSOE per a la confecció de la nova Mesa del Congrés i la presidència de Francina Armengol, es va acordar recuperar la comissió d'investigació parlamentària després del fiasco de la legislatura passada, en què les desavinences entre el PSOE i Podemos no van fer res més que bloquejar el gruix de les compareixences imprescindibles per posar una mica de llum i deixar la comissió en una autèntica via morta.

En aquesta nova legislatura, i si finalment arriba a haver-hi investidura de Pedro Sánchez, tot hauria de ser diferent. Bàsicament, perquè els socialistes se'ls hauria acabat la posició escapista que havien adoptat en el passat i estarien molt més lligats de mans. També perquè si, al final hi ha govern, la confrontació amb el PP i Vox no tindrà punt de comparació amb la legislatura passada i els socialistes hauran d'obrir a fons la carpeta judicial, tot i que sigui sense l'acord amb el Partit Popular. Això comportaria una tensió desconeguda i, en aquest marc, és possible que existís una possibilitat real que es conegués informació realment substancial de l'Operació Catalunya i els tenebrosos anys de govern del PP.