Un acord de llarg recorregut amb molts interrogants

Només cal alçar una mica la mirada del document subscrit entre el Partit Socialista Obrer Espanyol i Junts per Catalunya i veure l'enorme enrenou que s'ha organitzat a les formacions de la dreta, mitjans de comunicació espanyols, la totalitat de les associacions judicials i de fiscals, els inspectors d'Hisenda i les convocatòries urgents d'organitzacions diverses, des de la CEOE a la Conferència Episcopal per denunciar i oposar-se al firmat, per tal de calibrar el que suposa que Pedro Sánchez i Carles Puigdemont hagin donat —en espera del PNB— el tret de sortida a la legislatura espanyola. Els quatre folis de l'acord obren expectatives de canvi: des de l'amnistia a una negociació cara a cara per abordar el reconeixement nacional de Catalunya, on Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític del país. També una modificació de la Lofca perquè s'estableixi una clàusula d'excepció a Catalunya, que reconegui la singularitat en què s'organitza el seu sistema institucional i que faciliti la cessió a la Generalitat del 100% de tots els tributs que es paguen al seu territori.

L'acord en si és, sobretot, una autopista per la qual poder circular a partir d'una mena de preàmbul —se'l denomina "antecedents"— que PSOE i Junts comparteixen a l'hora d'explicar per què hem arribat fins aquí. Tots dos partits es remunten als Decrets de Nova Planta "que van abolir les constitucions i institucions seculars de Catalunya", conseqüència de la caiguda de Barcelona el 1714. També constaten que les qüestions lingüístiques i culturals han estat objecte d'una limitació legal severa, i fins i tot d'una prohibició i persecució activa, per concloure, ambdós partits, que això ha comportat que "una part rellevant de la societat catalana no s'hagi sentit identificada amb el sistema vigent a Espanya". En complir-se aquest dijous el novè aniversari de la consulta del 9-N, són significatius els molts equilibris que s'han fet i també pel referèndum de l'1-O. "Les institucions catalanes van promoure, primer, una consulta popular el 9 de novembre del 2014 i, després, un referèndum d'independència l'1 d'octubre del 2017 —tots dos suspesos i posteriorment anul·lats pel TC— amb una participació massiva a favor de la independència de Catalunya", assenyala el document.

L'acord en si entre el PSOE i Junts és, sobretot, una autopista per la qual poder circular a partir d'un preàmbul que es remunta al 1714

Però la importància del document i les seves expectatives futures cal buscar-les en dos punts: l'amnistia i el mecanisme internacional que tindrà les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords que s'assoleixin. Vegem-ho. La llei d'amnistia inclourà tant els responsables com els ciutadans que abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017 han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests fets. L'acceptació del lawfare, que ha estat motiu de discussió fins a l'extenuació dels dos partits, hi entra per una via indirecta: "Les conclusions de les comissions d'investigació d'aquesta legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si és necessari, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o de modificació legislativa." Aquí hi ha hagut i hi continua havent un dels cavalls de batalla que veurem com resol la llei d'amnistia quan es presenti dilluns al Congrés dels Diputats.

I resta la que acabarà sent pedra angular de l'acord: el mecanisme internacional de verificació. Si això que no és una taula, pel que té per a Junts de maleït el nom, i que es denomina "mecanisme", i que es reunirà mensualment, el partit de Puigdemont ho converteix en un "jo et dono, tu em dones" permanent o, al contrari, la legislatura col·lapsa i es va a noves eleccions, el recorregut a realitzar pot ser important. A Junts, el fet de no tenir parcel·les de poder a defensar —són fora de les principals institucions catalanes— li hauria de permetre de concentrar-se a defensar la posició a Madrid i anar arramassant poder a cada negociació. I plantejar amb l'autoritat que donen els set diputats els temes més conflictius.

Aquesta serà, a partir d'ara, la partida a jugar i el veritable termòmetre per valorar la temperatura de l'acord signat aquest dijous a Brussel·les.