La firma de l'acord entre el PSOE i Sumar per reeditar el govern de coalició de la passada legislatura apropa Pedro Sánchez a la reelecció, ja que als seus 122 diputats hi afegeix els 31 de Yolanda Díaz, que, juntament amb els 6 de Bildu, el situen en la xifra de 159 sís, a 15 de la majoria absoluta. És un gest plàstic que té certa importància, perquè els socialistes mostren a l'opinió pública avenços en una negociació enormement complexa amb l'independentisme català i dona a la formació de Yolanda Díaz la dosi justa de protagonisme, en un acord polític en el qual realment fan veure més del que expliquen. Venen a ser els teloners de la negociació de veritat, ja que això de Sumar no deixa de ser un brindis al sol si l'acord no es tanqués amb Junts, Esquerra i el PNB. Això sí, mostren musculatura perquè poden visualitzar que tindran ministres en el pròxim govern i això els va ser vedat pels socialistes fins a l'última legislatura amb Pablo Iglesias.

El document subscrit entre les dues forces polítiques és un compendi de mesures que suposen una forta mirada cap a l'esquerra: pujada d'impostos, com el de societats per a les grans empreses; mesures relatives a les condicions laborals, com la reducció de la jornada laboral de 40 hores a 37,5 o l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) que continuarà creixent; i mesures socials, com el dentista gratuït o un permís de cures de 20 setmanes, 8 de les quals serien remunerades. Mesures aparentment ecologistes com la reducció dels vols domèstics en rutes que tinguin alternativa ferroviària amb una durada inferior de dues hores i mitja de viatge amb l'excepció d'aeroports hub. Molt bé sobre el paper, però, en realitat, qui té aeroport hub? Oh, casualitat: Madrid. Qui més? Ningú més.

Però també destaquen mesures fortament populistes i, sens dubte, criticables, com la gratuïtat a Rodalies i tots els descomptes vigents en transports públics des que va acabar la pandèmia. El que necessiten els viatgers de Rodalies no són bitllets gratis, sinó que els trens funcionin i arribin a l'hora. I això només s'arregla amb fortes inversions econòmiques per part del govern de torn, corregint el dèficit històric. Des de Catalunya moltes vegades s'ha reclamat el traspàs de la infraestructura i les partides pressupostàries necessàries per capgirar un funcionament més que deficitari. Jo mateix ho he demanat en nombroses ocasions durant aquests últims anys. Tenint en compte com és de calamitós en aquests moments Rodalies, no sé si seria millor exigir un servei digne, primer, per part del govern espanyol i plantejar després el traspàs, quan s'hagin corregit les deficiències. Perquè el que és evident és que sigui de qui sigui la titularitat, passarà força temps fins que funcioni bé i les transferències s'han de fer en unes condicions que ara no es donen.

El diable s'amaga en els detalls, diu un refrany anglosaxó que perfectament es pot aplicar aquí. Oferir bitllets gratis no deixa de ser la pastanaga perquè molta gent estigui contenta fins que fa servir la infraestructura, en la qual, a més, mai no hi havia anat tanta gent i en tantes hores. Els usuaris assidus en els seus llocs de feina de poc els serveix aquesta mesura, ja que l'únic que volen és poder-se planificar, cosa, ara com ara, impossible. Seria, sens dubte, més útil preguntar als usuaris abans de recórrer al talonari i entrar en un bucle diabòlic en el qual l'únic que es fa és malversar centenars de milions.

Però bé, l'estètica també juga en política i aquest n'és un cas gairebé de manual. Tancats els acords amb Sumar —Podemos diu que no en sap res— i Bildu, les següents carpetes seran les independentistes i, probablement, per aquest ordre: PNB, Esquerra i Junts. La partida entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont continua oberta, encara que el pas dels dies juga a favor de l'acord. Com sempre he dit, diversos mesos sense aixecar-se de la taula no fan sinó generar un cert clima de confiança. Superar els obstacles amb discreció també ajuda a posar negre sobre blanc. Hi continua havent escepticisme i possibilitats reals que no arribi a bon port, però aquestes existiran sempre fins a l'últim moment.