Per a dilluns vinent, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha convocat a Brussel·les una reunió de la comissió permanent del partit, seguida d'una conferència de premsa seva que pot acabar sent determinant per al futur de la legislatura espanyola. Els ànims a la direcció de Junts s'han anat escalfant amb la reiteració permanent dels incompliments del govern espanyol i els permanents passos endavant i enrere en totes les negociacions que mantenen. A tall d'exemple, aquests han estat els dos últims desdenys públics que es coneixen: acord de Junts amb el govern espanyol per desclassificar els documents del CNI relacionats amb els atemptats de l'agost del 2017 i, quan arriba el moment, a la comissió parlamentària del Congrés que ha de rebre'ls, se'ls comunica via la Moncloa que no els rebran. Després de la galleda d'aigua freda, la ministra de Defensa, Margarita Robles, parlava d'un defecte de forma, quan simplement és una altra aixecada de camisa.

Fa un parell de setmanes, en la negociació sobre l'impost a les energètiques, va passar quelcom semblant. El PSOE va tancar un acord amb els independentistes que li permetia salvar unes inversions clau al Camp de Tarragona, tant de Repsol com de Cepsa, i aquest pacte va quedar superat a l'últim moment per un altre que deia el contrari, del govern espanyol amb ERC, Bildu i BNG. Tot i que aquest també va tenir la corresponent correcció del Ministeri d'Hisenda, que en un comunicat deia que tots dos eren vàlids, malgrat que s'hi defensaven coses antagòniques. Aquesta situació kafkiana va quedar, en part, aclarida pel secretari general de Junts, Jordi Turull, que en una entrevista en aquest diari el dia 24 del mes passat ja va aclarir que no donarien suport a cap reial decret que mantingués l'impuestazo i desviés les inversions a l'estranger. Aquest dimarts, Míriam Nogueras, hi insistia i s'atribuïa el fet d'haver rescatat una inversió de Repsol de 1.100 milions que estava en risc.

Puigdemont fa setmanes que pren el pols al clima que es viu a l'organització, que és d'un enorme empipament

Junts és especialment crític amb aquesta manera de fer del PSOE, per no afegir-hi que el català encara no és oficial a les institucions europees, ara fins i tot ja ha desaparegut com a notícia possible dels mitjans de comunicació; el traspàs integral d'immigració acordat ja fa uns quants mesos no troba mai el moment de veure la llum, i ja veurem quina interpretació, arribat el moment, fa l'Executiu espanyol de la paraula "integral", que perquè sigui així no pot ser cap altra que la Generalitat tingui el control de fronteres i pugui decidir sobre els fluxos migratoris. Si no és així, és molt difícil que l'acord pugui ser satisfactori. Hi ha molts més exemples, encara que aquests per si sols ja expressen el deteriorament palmari en les relacions i una certa sensació de molts dirigents que s'està arribant a la fi del camí. Fa uns dies, un col·laborador del president emprava una frase força gràfica per definir el moment: "Estem aguantant un cadàver, el que no deixarem és que ens enfonsi amb ell".

En aquest context es farà la reunió d'aquest dilluns que ve a Brussel·les, a la qual també es connectarà telemàticament l'executiva de Junts. El fet que sigui el mateix Puigdemont qui ofereixi una compareixença pública a Brussel·les, cosa que no passa d'ençà de les eleccions catalanes del mes de maig passat, i que la convocatòria dugui per títol valorar un any de l'acord de Brussel·les —el van signar el mateix Puigdemont i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, el novembre del 2023— ha afegit grans dosis d'incertesa sobre la dimensió real de la compareixença. Hi haurà un advertiment seriós a Pedro Sánchez? Hi haurà alguna cosa més? El president de Junts fa unes quantes setmanes que conversa amb dirigents del partit i pren el pols al clima que es viu a l'organització, que és d'un enorme empipament. Els contactes s'han estès fora del perímetre de l'organització. Tot això, just en un moment en què els incompliments han superat una línia d'enuig notable i la situació política i judicial dels socialistes, i més en concret de Pedro Sánchez, no li permet tensar la corda com ho està fent. Imprudència? Temeritat? O supèrbia?